Eligie y semipresidencialismo

 

 

SEMIPRESIDENTIALISM:
 CONCEPTS,
 CONSEQUENCES
 AND
 
CONTESTING
 EXPLANATIONS
 
Pg.1
 
•
 En
 la
 literatura
 s’ha
 acostumat
 a
 vendre
 el
 presidencialisme
 com
 a
 dolent
 
(perquè
 hi
 ha
 una
 busca
 de
 legitimitat
 
 i
 competència
 entre
 executiu
 i
 legislatiu)
 i 
s’ha
 venut
 el
 parlamentarisme
 com
 a
 bo
 (Linz
 per
 exemple
 ho
 ha
 fet
 en
 el
 text
 que
 
vam
 llegir).
 

 
•
 Shugart
 i
 Carey
 !
 un
 presidencialisme
 correctament
 dissenyat,
 o
 un
 premier-­
presidencialism
 pot
 tenir
 avantatges
 que
 superin
 els desavantatges
 del
 
presidencialisme
 “pur”.
 
 

 

Pg.2
 
•
 Hi
 ha
 pocs
 partidaris
 del
 semipresidencialisme:
 
-­
 Fabbrini
 !
 el
 semipresidencialisme
 falla
 com
 a
 resposta
 dels
 dos
 aspectes
 del
 
“bon
 govern”:
 

 
 
 
 a)
 Direcció
 simbòlica
 clara
 

 
 
  b)
 Implementació
 efectiva
 
-­‐
 Sartori!
 és
 el
 major
 partidari
 que
 trobem
 sobre
 el
 sistema
 semi-­‐presidencialista
 
en
 l’àmbit
 de
 Política
 Comparada.
 !
 relacionat
 amb
 el
 Premier-­‐presidencialism
 de
 
Shugart
 i
 Carey,
 és
 a
 dir,
 creu
 en
 el
 premier-­ presidencialism
 com
 a
 variant
 de
 
semi-­presidencialisme.
 
•
 El
 debat
 sobre
 els
 règims
 ha
 millorat
 (hi
 ha
 més
 comprensió).
 Però
 encara
 hi
 ha
 
molts
 problemes
 que
 l’autor
 vol
 identificar.
 

Pg.3
 
1)
 QUÈ
 ÉS
 EL
 SEMIPRESIDENCIALISME?
 
*
 Hi
 ha
 hagut problemes
 pel
 fet
 de
 definir
 els
 diferents
 règims.
 Al
 cap
 i
 a
 la
 fi,
 com
 
podem
 dir
 que
 “els
 règims
 presidencialistes
 són
 dolents”
 si
 no
 estem
 d’acord
 en
 
què
 és
 un
 règim
 presidencialista,
 en
 la
 definició.
 
 
Hi
 ha
 hagut
 molts problemes
 per
 definir
 què
 és
 el
 semi-­‐presidencialisme.
 És
 
possible
 identificar
 tres
 tipus
 de
 definicions
 de
 semi-­‐presidencialisme
 en
 la
 
literatura.
 Cada
 tipus
 de
 definició
 ens
 porta
 a
 diferents
 països
 que
 estan
 classificats
 
com
 a
 semi-­‐presidencials.
 
a) La
 primera
 definció
 considera
 només
 l’actual
 poder
 dels
 actors
 polítics.
 
 
 
Per
 exemple:
 O’Neil
 defineix
 el
 semi-­‐presidencialisme
 com
 un
 règim
 en
 el
 qual
 el
 

poder
 executiu
 està
 dividit
 entre
 el
 president
 i
 el
 primer
 ministre,
 però
 el president
 
té
 poders
 substancials.
 (per
 analitzar-­‐ho
 des
 d’aquesta
 perspectiva
 només
 hem
 de
 
mirar
 com
 son
 els
 respectius
 poders
 d’aquests).
 

 
b)
 La
 segona
 definició
 és
 la
 que
 combina
 arrangaments
 formals
 constitucionals
 
amb
 poders
 actuals.
 
Per
 exemple, Duverger
 considera
 un
 règim
 com
 a
 semi-­‐presidencial
 si
 la
 seva
 
constitució
 combina
 tres
 elements:
 1)
 el
 president
 de
 la
 república
 és
 escollit
 per
 
sufragi
 universal;
 2)
 Ell
 poseeix
 prous
 poders
 3)Té
 “opositors”
 (ministres...).
 

Pg.
 4
 
*
 El...