Elizabeth Eidenbez

Després d'acabar els estudis de magisteri, el 1937 va viatjar a Burjassot (València), a on el Servei Civil Internacional havia instal·lat l'ONG "Ayuda Suiza a los Niños de España". També va estar aMadrid, sempre com voluntària per ajudar amb aliments, roba i medicines a mares, nens i ancians durant la guerra civil espanyola, a més de la seva evacuació a árees de Catalunya i València. Després dela caiguda de la Segona República Espanyola, els exiliats es van haver de refugiar en els camps francesos, en els quals molts d'ells van morir per desnutrició, malalties i altres misèries. A causad'això qualsevol dona embarassada estava condemnada a perdre el fill o, encara pitjor, a morir ella en el part. Per aquest motiu Elizabeth va decidir de convertir un palauet abandonat a Elna, prop delscamps de refugiats de les platges del Rosselló (Argelers, Sant Cebrià, el Barcarès, Ribesaltes, etc.), en una llar de maternitat.

Inicialment la institució es va mantenir gràcies a donacionsvoluntàries que arribaven d'Europa, però després del començament de la Segona Guerra Mundial, els fons van disminuir i van començar a arribar refugiats de França i altres països europeus. Principalment erendones jueves que fugien de l'ocupació nazi. Per això, la maternitat es va veure obligada a associar-se amb la Creu Roja i acatar-ne la política sobre neutralitat, la qual cosa li impedia d'acollirrefugiats polítics, sobretot jueus. Per resoldre aquest entrebanc, Elisabeth Eidenbenz decidí de falsejar la identitat de moltes dones amb la finalitat de burlar aquestes lleis. Van ser molt hostigats perla Gestapo, fins al punt que en una ocasió ella mateixa fou detinguda. Van salvar aproximadament 400 nens espanyols i catalans, i 200 de jueus procedents d'Europa.

Acabada la Segona GuerraMundial, treballà durant deu anys ajudant els que s'havien quedat sense casa a Viena. A partir del 1956 es dedicà a la reinserció laboral femenina, tornà a exercir de mestra i ensenyà a llegir a moltes...