Elogi educció lenta

Fer elogi de l’educació lenta té sentit avui i aquí en tant que representa l’elogi d’un model educatiu entès com la peça clau en el procés d’humanització de la societat. El temps no pot colonitzar les nostres vides i les de l’escola, sinó que cal retornar-lo als infants i al professorat per tal que pugui ésser un temps viscut plenament i, per tant, plenament educatiu. Més, abans i més ràpid nosón sinònims de millor, i educar per la lentitud significa ajustar la velocitat al moment i a la persona.

La naturalesa de l’educació · El temps en l’època de la modernitat líquida · Els moviments de la lentitud · L’educació i l’escola · Elogi de l’educació lenta · Quinze principis per a l’educació lenta: 1. L’educació és una activitat lenta. 2. Les activitats educatives han de definir el tempsnecessari per ser realitzades, i no a l’inrevés. 3. En educació, menys és més. 4. L’educació és un procés qualitatiu. 5. El temps educatiu és global i està interrelacionat. 6. La construcció d’un procés educatiu ha de ser sostenible. 7. Cada infant –i cada persona- necessita un temps específic per aprendre. 8. Cada aprenentatge ha de realitzar-se en el moment oportú. 9. Per aconseguir aprofitar mésbé el temps, cal prioritzar les finalitats de l’educació i definir-les. 10. L’educació necessita temps sense temps. 11. Cal retornar temps a la infància. 12. Hem de repensar el temps de les relacions entre persones adultes i infants. 13. El temps dels educadors s’ha de redefinir. 14. L’escola ha d’educar el temps. 15. L’educació lenta forma part de la renovació pedagògica · Decàleg per a unaeducació lenta. · Cinquanta propostes per desaccelerar el temps · Epíleg · Bibliografia de referència.

DOMÈNECH FRANCESCH, Joan (2009): Elogi de l’educació lenta. Ed. Graó. Micro-Macro referències 9.
“Més, abans i més ràpid no són sinònims de millor”
Quants cops haurem pensat en el significat d’aquesta frase quan nosaltres, educadors/es, pares/mares, mestres… tenim sempre la frase a punt: va,vinga, és tard, tenim mota feina, no tenim temps, …
Vivim en un món i una societat en la qual el temps ens domina i presideix tots els actes que fem al llarg del dia. I aquesta angoixa per arribar a l’hora, per tenir temps per a fer-ho tot, la transmetem als nens i nenes que estan creixent ja amb aquesta necessitat de tenir totes les hores del dia planificades i ocupades. De vegades diem “aquestsnens d’avui no saben estar sense fer res, no saben avorrir-se”, però, el hem donat l’oportunitat de fer-ho, de saber què és estar una estona sense  una activitat planificada des de fora, per un adult/a?
Després de llegir el llibre Elogi de l’educació lenta, de Joan Domènech Francesch, la visió de la vida i de l’educació et canvia, i la frase “és que no tinc temps” passa a ser relativa: de temps entenim tot el del món, només cal prioritzar per a què volem utilitzar-lo.
Aquest llibre proposa una desacceleració del procés educatiu, que s’ha d’adaptar als diferents ritmes dels alumnes; i això comporta també un canvi en la forma d’entendre la vida en societat i en família.
Al final del libre l’autor ens fa cinquanta propostes (vint-i cinc per a l’escola i vint-i-cinc per a l’entorn familiar)per ajudar a la desacceleració del temps: totes elles molt interessants, encara que algunes potser una mica difícils de portar a terme.
És un llibre del qual se’n podria parlar molta estona, però jo em quedo amb els  Quinze principis per a l’educació lenta i el Decàleg, i us recomano que el llegiu, encara que tingueu poc temps: us farà replantejar moltes coses.
QUINZE PRINCIPIS PER A L’EDUCACIÓLENTA
1. L’educació és una activitat lenta.
2. Les activitats educatives han de definir el temps necessari per ser realitzades, no a l’inrevés.
3. En educació, menys és més.
4. L’educació és un procés qualitatiu.
5. El temps educatiu és global, i està interrelacionat.
6. La construcció d’un procés qualitatiu ha de ser sostenible.
7. Cada infant- i cada persona-...