Elogi el cos

​
ELOGI AL COS – Cardenal Martini

Elogi al cos, un llibre on ens intenta explicar el significat real del cos, i com hem de respectar-lo i preservar-lo, no només per la dignitat humana, sinó encara més per la divina, a la qual està destinat.

En primer lloc, el Cardenal Martini, ens fa un paral.lalisme entre les activitats de culte al cos i les activitats cultuals religioses. Ens parla dellloc central que ocupa el culte al cos en la nostra societat, i com aquest és l’eix vertabredor de gran part de l’activitat personal i individual de cadascú.
Però què passa quan aquest cos entra en un estat de malaltia o quan s’aproxima a la mort. En un primer moment ens posem en mans de la medicina i de les seves tecnologies avançades, però sí amb aquestes no en fem prou, és quan comencemadornar-nos de tot el que ens envolta, i que allò que creiem important no ho és tant.
Quan ens adonem que el nostre cos ja no pot caminar, no pot comunicar-se, no pot ajudar...ens comencem a plantejar realment quin és el sentit de la vida, qui soms, què és realment el més important, què serà de mí..., preguntes i reflexions que segurament fins aquest moment, que el nostre cos ens falla, es posamalalt, no ens haviem plantejat mai.
Si no haguessim d’arribar a aquestes reflexions a partir d’una malaltia, potser no seriem una societat tan esclavitzada de la moda i dels nostre cos.
Tot això, ens porta a un sentiment de por, segons el Cardenal Martini, la por a morir , la por a viure amb una malaltia. Aquesta por, és la que ens ensenya uns nous sentiments, oblidats, com és la necessitat d’estimari ser estimat, d’ajudar i ser ajudat, el sentiment d’esperança... La malaltia, ens fa més forts i ens ensenya el sentit de la humilitat.
El cos és tot, no hi han unes parts més importants que d’altres, el cos ens serveix sobretot per distingir-nos dels altres, el cos està format per dos grans pols: l’espiritualisme i el materialisme.
El cardenal Martini, distingeix entre el que sóc jo i el cosque tinc com a dues realitats diferents. Tenir cos, per monsenyor Martini té, però, molts aspectes positius, un dels quals és distingir-me dels altres. La concepció que tenim actualment d’aquest –el cos- és fruit de reminiscències antigues que basculen entre els grans extrems: l’espiritualisme i el materialisme.
La Bíblia, ens parla del cos com a part integrant de la raó de ser de l’home, creatper Déu, a imatge i semblança seva, per una banda , i per l’encarnació de Déu fet home, per l’altra. Avui dia, tothom sap i és concient de que tenim un cos, però segurament molta gent s’ha oblidat de que també tenim una ànima.
L’home i la dona fets a imatge i semblança de Déu és com l’amor ens mostra el rostre de Déu i ens en fa partícips. El Senyor ens ha dotat de llibertat per poder-lo honrar.Per tant, l’acte d’amor exigeix una responsabilitat per part nostre. El sexe sense amor redueix el cos a la insensatesa, el deshonra, el menysprea i el buida de significat. Com també buida de significat la unió íntima en Déu, de manera que es trenca la nostra íntima comunió amb Ell.
Les conseqüències de la sexualitat, no afecten només a la pròpia persona, sinó també a l’altre. I és precisamentl’altre qui ajuda a conèixer aspectes que sovint desconeixem.
La regla bàsica de la sexualitat és molt simple: La satisfacció que prové dels actes sexuals adquireix veritable significat humà quan és orientada vers la unió amorosa de dues persones i obertes a la fecunditat. S’ha de tenir clar que la sexualitat és un acte conseqüent i de responsabilitat. Amor i sexe van units de la mà, és quan lasexualitat i l’amor entren amb un diàleg quan podem parlar d’una bona prespectiva cristiana envers la sexualitat.
Quan hi ha un desordre del sentit de la sexualitat, és degut a una lleugeresa del sentit del sexe, i no sempre quan hi ha una lleugeresa es pot considerar pecat, ja que pot ser, per ignorància que caiguem en aquest desordre. La solució, segons el Cardenal Martini, és buscar l’ajuda...