Els 7 coneixements

TASCA 1: Estratègia de treball cooperatiu 1-2-4
Els 7 coneixements necessaris per a l’educació del futur interpretats des de l’àrea de didàctica de les ciències socials.
Reflexionar entorn de cada un dels 7 coneixements que proposa E. Morin, contrastant els seus plantejaments amb la vivència personal de l’educació primària rebuda a l’escola durant  la infància,  junt amb  les experiènciesviscudes  a les escoles al llarg de les pràctiques realitzades en el grau.


Pròleg:  Qui és Edgar Morin?


Edgar Nahum, fill de Vidal Nahum i Luna Beressi, va néixer a Paris el dia 8 de juny de 1921. La pèrdua de la seva mare quan tenia tan sols 10 anys va significar un gran xoc per ell i, per tal de distreure’s, va començar a llegir literatura convertint-se ja en un jove gran lector,autodidacta i investigador. Amb 19 anys començà estudis universitaris amb l’objectiu d’apropar-se a la lectura, el cinema, la música i l'observació de la naturalesa i la societat. Posteriorment es matricula simultàniament a la Facultat de lletres, de Dret i en l’Escola de Ciències Polítiques de “La Sorbonne” amb els anteriors objectius. Al juliol de 1940, a causa de la invasió de l’exèrcit alemany, fuig aTolouse com a secretari de l’Associació dels Estudiants Refugiats. Dos anys més tard es matricula en Història, Geografia i Dret. Dels 21 als 23 anys Edgar cada cop està més en contra de l’ocupació alemanya del seu país i pateix una doble clandestinitat: com a jueu i comunista actuant amb la Resistència Francesa i com a militant del Partit Comunista. Per aquest motiu, va decidir canviar-se elcognom de Nahum per Morin. Als anys 1957-1960 comença amb la redacció del seu llibre “Autocritique”, on fa un primer balanç de la seva vida i participació al medi cultural i polític del seu temps. Al mateix any, al 1960, roda la pel·lícula “Chronique d’un été”. Al 1961 fa cursos a la Facultat Latinoamericana de Ciències Socials i és anomenat Cap d’Investigació del Centre Nacional de la RechercheScientifique (CNRS). Al 1962 comença a escriure “La vida del subjecte”. Durant els anys 1969-1970 es va estendre per Orleans el rumor de que es segrestaven a dones joves per enviar-les a l’estranger. Morin va cercar les fonts d’aquest rumor i va escriure el llibre “La Runeur d’Orleans”. Al 1990 començà a presidir el Comitè de la CNRS on volia dur a la pràctica la seva idea d’una “democràcia cognitiva”.Al 1998 va presidir el Consell científic per reflexionar sobre la reforma dels sabers als instituts. Al 1999 es crea la Càtedra Itinerant Edgar Morin per l’ensenyament del Pensament Complexa afavorida per la UNESCO. Al 2001 és president de l’Agència de la Cultura Europea i la República de França. Al 2002 és director de la CNRS, on actualment hi participa.



1.      Reflexió sobre Unaeducació que curi les cegueses del coneixement: l’error i l’ il·lusió.
Tot coneixement comporta el risc de l'error i la il·lusió. El coneixement humà és fràgil i està exposat a al·lucinacions, errors de percepció, pertorbacions i sorolls, a la cultura i els afectes, al conformisme, etc. L'educació del futur ha de comptar sempre amb aquesta possibilitat i ha de mostrar que no existeix cap coneixement queno estigui amenaçat per l'error i la il·lusió. Això és totalment contrari a l'actual sistema on s'intenta protegir el coneixement de tot l'error i les il·lusions.


Es pot pensar que aïllant l'afecte de tot coneixement eliminem el risc a l'error. És cert que l'odi o l'amor ens poden distorsionar el coneixement, però també és cert que el desenvolupament de la intel·ligència és inseparable al'afectivitat; aquesta pot enfosquir-nos el coneixement però també enfortir-lo.


La racionalitat és el millor parapet contra l'error i la il·lusió, ja que és insuficient i autocrítica mentre que la racionalització és tancada. Existeix la racionalitat constructiva, que elabora teories coherents verificant el caràcter lògic de l'organització teòrica, la compatibilitat entre les idees que...