Els Anys Del Franquisme

El franquisme es un règim polític que es va instaurar a Espanya al final de la Guerra Civil, caracteritzat per una dictadura (oposició al comunisme i a la democràcia liberal) presidida per el general Francisco Franco durant 40 anys (1939 - 1975).

La dictadura militar de Franco.
La dictadura concentrava principalment:
- Un règim polític totalitari.
On Franco tenia tots els poders(legislatiu, executiu i judicial...).
Va declarar il·legals tots els partits i els sindicats, va suprimir les corts democràtiques, les eleccions i la constitució del 1931, també va eliminar les llibertats democràtiques individuals i col·lectives i va reprimir les llengües i cultures no castellanes.

- Les lleis fonamentals de Franco:
La dictadura volia que les lleis i institucions assimilessin lesd'una democràcia però sense ser-ho.
El 1938 va establir el Fuero del Trabajo, una primera llei fonamental, que regulava les relacions laborals i establia els principis del nacionalsindicalisme.
El 1945 va instaurar el Fuero de los Españoles (el conjunt de deures i drets dels espanyols) i la Llei del referèndum nacional (el cap de l'Estat podia sotmetre a consulta popular les qüestions queconsideres oportunes).
El 1947 la Llei de successió que establia Espanya com a regne i preveia la monarquia com a successora del franquisme.

- Els suports socials del franquisme:
La burgesia, l'exèrcit i l'església van fer costat a aquest règim perquè els garantia poder i influència.
La burgesia va tenir carta blanca per a exercí el seu domini econòmic.
L'exèrcit tenia uns efectius molt nombrososi exercien molts càrrecs polítics, i llocs importants a les empreses.
L'Església Catòlica, es van suprimir el divorci, es va obligar el matrimoni religiós, es va reintroduir l'ensenyament religiós i es va restablir el pressupost per al culte i el clero.

- Les relacions exteriors:
Al llarg dels anys van anar variant els seus aliats internacionals.
Al 1939 va fer costat a les potènciesfeixistes (Alemanya i Itàlia). La derrota feixista el 1945, va provocar l'aïllament internacional i al 1953 es va començar a trencar el aïllament i Espanya va pactar amb els Estats Units un Concordat Vaticà.

L'Economia a l'època de la dictadura.
Després de la guerra:
-Va haver un descens demogràfic important a Catalunya com a la resta d'Espanya (aproximadament 60000 morts i 70000 exiliats).
-Unapart de la Indústria, de la superfície agrícola, de les vies de comunicació etc... havien patit moltes destrosses i la producció havia caigut molt per sota del nivell d'abans de la guerra.
-Les persones de la classe mitjana després de la guerra es van quedar en la misèria, la seva vida estava marcada per la manca d'aliments, els salaris eren molt baixos i això va fer que s'estengués lapobresa.

De l'autarquia a l'època del creixement econòmic:
-El règim aspirava a l'autarquia econòmica (no dependre de l'exterior sinó autoabastar-se de la majoria dels productes i limitar al mínim les importacions).
Però l'autarquia va ser un desastre per a l'economia espanyola, van tardar anys en recuperar el nivell anterior de la guerra. L'agricultura i la industria van créixer molt lentament,i el comerç amb l'exterior era mínim, això va produir durant molt anys l'escassetat dels béns.
Després del fracàs de l'autarquia, la nova situació internacional i el descontentament popular van convèncer el règim d'una reorientació política i econòmica per poder assegurar la pròpia supervivència.
Aquesta reorientació va impulsar una nova elit dirigent que va aportar criteris més tècnics imodernitzadors (grup tecnòcrates), aquest va promoure una obertura econòmica que fes possible l'aproximació a Europa i que afavorís el desenvolupament industrial. Els nous governs van posar en marxa el Pla d'Estabilització (1959) que tenia com a objectiu passar d'una economia tancada a una economia vinculada als circuits internacionals.

-Va haver una puixança econòmica a Espanya entre el 1959 -...