ELS APARELLS DIGESTIU I RESPIRATORI

ELS APARELLS DIGESTIU I RESPIRATORI
Per tal que el nostre cos obtingui tots els nutrients necessaris a partir dels aliments, cal la intervenció de diferents aparells i sistemes
Aparells:
Aparell digestiu: transforma els aliments per obtenir-ne nutrients
Aparell respiratori: d’aquest n’obtenim oxigen necessari per obtenir energia a través d’unes reaccions de combustió que es produeixen elsmitocondris, anomenada respiració cel·lular. També l’utilitzem per eliminar el diòxid de carboni.
Aparell circulatori: l’utilitzem per transformar els nutrients i l’oxigen per tot el cos. I per transportar les substàncies de rebuig de les reaccions metabòliques fins els òrgans excretors.
Aparell excretor: s’utilitza per eliminar les substàncies fabricades pel nostre cos com a productes secundarisen algunes reaccions que no utilitzem o que fins i tot poden ser nocives.
Aparell digestiu
Funció: S’encarrega, d’una banda, de transformar els aliments en substàncies més senzilles perquè les cèl·lules els puguin absorbir i utilitzar, i d’una altra, d’eliminar les restes no digerides.
Formar per:
El tub digestiu. És un conducte de 10 metres constituït per:
La boca: cavitat d’entrada dels alimentsal tub digestiu. Conté la llengua (mou l’aliment i el mescla amb la saliva), i les dents (serveixen per mastegar els aliments). També hi ha les glàndules salivals que elaboren la saliva
La faringe: conducte comú en l’aparell digestiu i respiratori per on passa l’aliment des de la boca capa l’esòfag. Entre la faringe i les vies respiratòries hi ha un plec, l’epiglotis, que impedeix que l’alimententri per les vies.
L’esòfag: tub musculós que comunica la faringe amb l’estómac. El moviment peristàltic permet que l’aliment avanci fins a l’estómac.
L’estómac: eixamplament del tub digestiu. L’entrada s’anomena càrdies, i la sortida, pílor. Es duu a terme una part de la digestió gràcies a la secreció del suc gàstric, produït a la paret interna


L’intestí prim: tub de 6 m. Plegat a la cavitatabdominal. Les parets internes formen plecs anomenats vellositats intestinals. Es completa la digestió i hi té lloc l’absorció de la majoria de les substàncies nutritives dels aliments, que passen a la sang. Es divideix en: el duodè (on arriben les substàncies produïdes pel fetge i el pàncrees), el jejú i l’ili
L’intestí gros: última porció del tub digestiu, que es comunica amb l’exterior perl’anus. A través de les seves parets s’absorbeixen l’aigua i les sals minerals. S’hi forma la femta amb les substàncies no digerides. Es divideix en: el cec, el còlon i el recte.

Les glàndules digestives. Conjunt de glàndules annexes que secreten diferents substàncies que són necessàries per descompondre els aliments. Son: glàndules salivals,
El fetge: glàndula productora de bilis, substància ques’emmagatzema a la vesícula biliar i s’aboca al duodè. La bilis ajuda a dissoldre els greixos.
El pàncrees: glàndula productora del suc pancreàtic, que s’aboca al duodè i completa la digestió dels aliments.
Malalties
La càries: malaltia infecciosa produïda per bacteris que afecta els teixits durs de les dents. Els bacteris s’alimenten dels glúcids ingerits i produeixen àcids, que causen cavitats a lesdents.
El restrenyiment: trastorn que dificulta l’evacuació de la femta. És degut a l’absorció excessiva d’aigua per l’intestí gros, fet que origina una femta seca i dura.
Les úlceres: són ferides que s’obren a les parets internes del tub digestiu. Es produeixen, principalment, a l’estómac i al duodè. Causes com l’estrès.
La gastroenteritis: és una inflamació de les membranes internes querecobreixen l’estómac i l’intestí. Provoca vòmits, diarrees i malestar a l’abdomen. Aquesta inflamació fa que una gran part de l’aigua i les sals mineral no s’absorbeixin a l’intestí, i per aquest motiu la femta és molt líquida.
La cirrosi hepàtica: malaltia crònica que consisteix en una mort progressiva del teixit del fetge, fet que comporta que aquest òrgan funcioni malament.









Funcions...