Els_arbres_amics Pep_Coll

Els arbres amics – Pep Coll
Contra el que sostenen alguns mandarins urbícoles, la literatura rural pot ser rigorosa i à
la page. Juan Rulfo, Jacint Verdaguer o William Faulkner no sónautors tronats, sinó
capaços de commoure els lectors més exigents. Avui mateix, Francesc Serés i
Perejaume, posem per cas, estan desbrossant la ruralitat que s’avé amb el tercermil·lenni. Pep Coll (Pessonada, 1949), de la seva banda, ha convertit la muntanya en
l’escenari dels seus llibres. Hi ha situat novel·la policíaca, iniciàtica, històrica... Els
arbres amics ésla biografia de Florenci, un home que converteix els arbres en el centre
de la seva vida.
Els arbres de Pep Coll no són mítics ni simbòlics, sinó els companys quotidians
d’un home queapareix com si sorgís d’una rondalla i que mor com un personatge
d’Italo Calvino. Entremig, fa de pastor, de pagès i de guardabosc, de jardiner i d’artista
vegetal. Els arbres sostenenla seva vida. També la llengua: Pep Coll se serveix d’un
català viu i elegant, ric en modismes i refranys, que té el poder de convertir el mite
ovidià de Filèmon i Baucis en una llegendadel Pirineu.
Els interessos de Florenci se situen, de manera gairebé exclusiva, en els arbres.
Es deixa dur per la seva dèria sense preocupar-se de la resta del món. A la guerra, perexemple, els roures i les alzines seran més importants que les idees i els homes que les
sostenen. La monomania de Florenci serà recompensada amb un desenllaç de deus ex
machina, nomésdisculpable perquè en aquest llibre la versemblança no és tan important
com ho són els arbres. És lícit afirmar que se situa més a prop de la llengua que de la
literatura. Didàctic inaïf, fluent i il·lustrat, Els arbres amics demana un lector peculiar,
que es mogui amb comoditat pels viaranys del vocabulari, però que sigui capaç
d’emocionar-se amb la senzillesa.