Els arrels medievals

Els arrels medievals d´Espanya (Discurs), Real Academia de la historia 2002
L´autor diu que les activitats del present i les expectatives del futur no poden desfigurar intencionadament el passat.També diu que l´aprenentatge de l´història des del s. XIX ha estat lligada al desplegament de les nocions-estat i això té com a conseqüència negativa l´estudi exclusiu de la pròpia nació. Açò ha anatcanviant al s´XX. En Espanya s´elogiava sense límits els monarca s visigots, els quals havien unificat la península ibèrica i també s´elogiava als Reis Catòlics als que se presentava com a punt departida de l´unitat d´Espanya. També es menyspreava a musulmans i jueus que es consideraven grups aliens a nosaltres i que quan s´expulsaren aquestes minories fou un pas important per l´unitat. L´històrias´ha convertit en un arma de combat per a la defensa de les nacionalitats.
Capítol II: Des dels anys 90 se critica la història centrada en grans personatges, fets importants de natura bèl•lica. La“invenció” de la nació es situa entre la fi del s. XVIII i principis del XIX.
La història d´Espanya deu inserit-se sense cap dubte a un àmbit més ampli, concretament en Europa (si la nostra projecció ésl´edat mitjana).
Capítol IV: la península fou testig en l´EM de la presència de tres religions (o tres castes com deia Amèrico Castro), les tres tenien elements en comú. Els musulmans al s. VIIIdegut a la crisi de la monarquia visigoda es van fer amb el domini de la major part de la península. Els jueus estaven des de temps romans però foren víctimes de persecucions en la monarquia visigoda iper això les comunitats jueves estaven en al-Andalus fins a la fi del s. X
Els musulmans i jueus tenien termes diferents per denominar “Hispània”, Al-Andalus equival a Hispània tant a territoriscristians com a musulmans.
Els musulmans l´anomenaren Al-Andalus i els hebreus Sefarad, d´ací que els sefardites fóren els jueus expulsats dels regnes hispànics en 1492. Significa “l´extrem més...