Els castellers

ELS CASTELLERS



ELS CASTELLERS QUE SÓN?
Els Castellers, abans que res, s’han de considerar una festa, un moment per gaudir i passar-ho bé. Aquest és el principi fonamental dels castellers i les castelleres, que fan castells perquè els diverteix. Això representa que no sempre es faran les construccions més grans si no les que toquin segons el moment. Els Castellers són una festatradicional catalana, que consisteix en la construcció de torres humanes on els castellers es col·loquen a sobre de les espatlles dels altres. Les persones que les formen es diuen castellers i formen part d’una colla castellera per organitzar-se. Sol haver una colla per població, però ni han pobles que en tenen més d’una.
HISTÒRIA
La història dels castellers és molt llarga, ja que tenen seglesd’història. N’hi ha set etapes: primer de tot l’origen, després els inicis, seguit d’això comencen les cinc etapes on es desenvolupa i es modernitza; la primera època d’or, la decadència, la renaixença, la segona època d’or i finalment, l’època de platí:
Orígens
Se suposa que l’origen dels castells es situa en l'antic Ball dels Valencians, un dels que es realitzava en l'entorn de les processons religioses.Aquests balls finalitzaven amb una figura constituïda per l'aixecament d'una construcció humana, que amb el temps va anar agafant importància i alçada, fins a independitzar-se del ball. N'és una reminiscència la Muixeranga d’ Algemesí. Al segle XVII la seva popularitat es va estendre fins al sud de Catalunya, on eren practicades al Camp de Tarragona i comarques dels voltants, on les collesparticipaven en les festes dels pobles. Al segle XVIII també es feien les moixigangues, balls també amb construccions humanes, que va dissenyar l'església per evitar (sense èxit) el desenvolupament de les torretes del ball dels Valencians.
Els inicis
El primer castell documentat ("castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina) data de l'any 1770 a l'Arboç, i els anys 1790 ja es feia servir laparaula "castell", diferenciant-lo del Ball de Valencians. El 2 de febrer de 1801, apareixen a Valls els primers pilars, per la Candelera, però no està prou documentat quina colla de les dues que n’hi havia els va portar a terme. L’any 1815 hi ha referències escrites de l'existència de dues colles a Valls: la Colla dels Pagesos i la Colla dels Menestrals. Les dues colles van anar canviant de nom alllarg del temps i actualment es creu que l'actual Colla Vella dels Xiquets de Valls és la continuadora de la dels Pagesos, i la Colla Joves dels Xiquets de Valls la dels Menestrals. La primera, que s'ha auto-atribuït estar documentada des de 1801,[8] es va erigir com la colla tradicional, mentre que la segona, fundada l'any 1812 pel cap de colla Josep Batet i Llobera, era de tendèncialliberal.[6][9] Per tot aquest valor històric, i especialment pel manteniment d'aquest art a través dels segles, la població de Valls és considerada el "Bressol dels castells". L'activitat castellera ha estat interrompuda per períodes de crisi, bonança econòmica, social i bèl·lica, per exemple, la Guerra del Francès (1808-1814) i la Primera Guerra Carlina (1833-1840), van interrompre greument l'activitatcastellera. Més endavant, quan hi havia més calma i la cosa estava més tranquil·la, es va alçar el primer castell de vuit. Les úniques colles existents actuaven a les comarques veïnes contractades de Valls per actuar en festes majors o d’altres. A l'hora d'alçar els castells, la població ajudava la colla. Aquesta col·laboració va fer que amb el pas del temps, apareguessin dues colles mésa Tarragona (la Colla dels Pagesos i la Colla dels Pescadors), amb un bon nombre de castellers vallencs. A Vilafranca del Penedès, encara que quedaven molts anys per tindre una colla, la gran afició i admiració va fer que la vila convides les colles vallenques tres cops l'any. Anys després es van formar colles pròpies amb els mateixos noms de les diades quan es van celebrar, i com és normal, va haver una gran...