Els cementiris nuclears

Què és un cementiri nuclear?

Cementiri nuclear és qualsevol lloc utilitzat per emmagatzemar residus radioactius produïts en reaccions nuclears, independentment de la seva naturalesa i del tipus de residu emmagatzemat.

Els residus radioactius normalment consten d'una sèrie de radioisòtops: configuracions inestables dels elements que emeten radiacions ionitzants que poden ser nocives per a lasalut humana i el medi ambient.
Els isòtops emeten diferents tipus i nivells de radiació, durant períodes de temps diferents per a cada un d'ells.

Sota el terme genèric cementiri nuclear es troben les diferents ubicacions que s'han buscat per allotjar aquest tipus de materials, i que han estat condicionades pel tipus de radiació dels residus.
Són considerats cementiris nuclears elsmagatzems de residus de baixa activitat, els magatzems temporals, els magatzems geològics profunds i les zones del fons oceànic utilitzades per a l'abocament de residus radioactius, anomenats en ocasions magatzems submarins.

Els residus nuclears

Els residus nuclears constitueixen una de les principals limitacions al manteniment i extensió de l’ús de les centrals nuclears de fissió com a fontenergètica.
D’acord amb la radioactivitat d’aquests materials hom pot classificar els residus en:

- residus de molt baixa activitat.

- residus d’activitat baixa i mitjana.

- residus d’alta activitat.

L’Empresa Nacional de Residus Radioactius, S.A. (ENRESA) és, a la pràctica, l’encarregada de la gestió dels residus radioactius generats a l’estat espanyol, encara que també s’encarrega de laclausura, desmantellament i restauració d’instal•lacions nuclears.
L’emmagatzematge i reaprofitament

Vora un terç del consum elèctric dels Països Catalans procedeix de les centrals nuclears d’Ascó, Vandellòs i Cofrents. Tots els residus nuclears d’alta activitat es generen en aquestes centrals.
Pel que fa al combustible gastat, una vegada se’l descarrega del reactor nuclear, sel’emmagatzema en piscines.
La magnitud del problema dels residus nuclears d’alta activitat difícilment pot exagerar-se. A l’estat espanyol, després de més de 40 anys de la inauguració de la primera central, el volum d’aquests residus puja en l’actualitat a 12.816 m3.
Amb el temps, naturalment, la radioactivitat disminuirà, però això, depenent del material, pot requerir de segles fins a centenars de milersd’anys.
Hom suposa que en aquest interval hi apareixeran formes de transmutar aquest material per tal de “detoxificar-lo”.
En tot cas, segons còmputs d’Enresa, el cost de la gestió dels residus radioactius serà (fins el 2070) de 13.800 milions d’euros.

Els cementiris nuclears i el transport de residus

Per superar aquesta situació, Enresa promou la creació d’un “magatzem temporalcentralitzat” (MTC) on anirien a parar aquests residus nuclears d’alta activitat.
El projecte del magatzem o cementiri nuclear s’acompanya d’un Centre Tecnològic Associat.
Entre les tasques d’aquest centre tecnològic hi hauria l’estudi de tècniques de transmutació a través de l’establiment d’un reactor nuclear experimental.
La creació de l’MTC implicarà la introducció, a la Península, dels transportsde residus d’alta activitat.
L’experiència de l’Europa continental orientarà l’elaboració d’un Pla de Transport, en les línies de l’Acord Europeu per al Transport de Mercaderies Perilloses per Carretera (ADR) i la Guia de Seguretat de de l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica.
Raons a favor
És necessari

A prop de la cinquena part de l'energia elèctrica generada a Espanya el 2008va provenir de les centrals nuclears.
En consumir electricitat, s'estima que cada ciutadà espanyol "produeix" quatre grams anuals de residus atòmics.
En concret, Espanya té deu reactors nuclears, dels quals dos ja no funcionen.
Part de l'urani utilitzat de la central de Vandellòs, va ser enviat a França el 1989 després del seu desmantellament. A partir de 2011, aquest combustible...