Els Contes, Un Recurs Per Treballar Les Capacitats Socioemocionals
2n de GRADO EN EDUCACIÓN INFANTIL
Els contes, un recurs per desenvolupar les capacitats socioemocionals
[pic]
Assignatura: 22015. Desenvolupament i Educació
Socioemocional en la Primera Infància
Autors: Mónica Badillo, Àngels Haro i Aina Rupérez
Índex
• Definició de conductaprosocial.................................................................pàgina 3
• Exemples de conductes no prosocials, de canvi i prosocials.....................pàgina 6
• Propostes educatives..................................................................................pàgina 8
• Conclusions..............................................................................................pàgina 12
•Bibliografia..............................................................................................pàgina 14
1. Definició de conducta prosocial
a) Definició de conducta prosocial segons un marc teòric.
Què és la conducta prosocial?
La conducta prosocial és tota conducta social positiva que es realitza per beneficiar a un altre amb o sensemotivació altruista. Inclou accions com donar i compartir, cooperar, ajudar i mostrar empatia.
Segons l’autor Garaigordobil (2003), es poden classificar en quatre categories les accions concretes que abasten aquesta conducta: activitat amb objectes (ex. donar, compartir, intercanviar), activitats cooperatives (ex. jocs), ajudar, i activitats empàtiques (ex . consolar).
Encara que sí hi hadiferències individuals i aspectes de la personalitat que influeixen en la tendència cap a la conducta prosocial (factors com l’empatia, l’autoconcepte,l’autoestima i l’autoconfiança), és important identificar que aquesta no és un tret fixe, sinó una característica que pot ser fomentada de manera efectiva. Per exemple, si es desenvolupen situacions a través de la utilització de tasques cooperatives,models prosocials, activitats per fomentar l'empatia, jocs de presa de rols, etc., es pot aconseguir augmentar la conducta prosocial de manera efectiva (Feshbach & Feshbach, 1983; Solomon, Watson, Delucchi, Schaps, Battistich, 1988).
Escuchar
Leer fonéticamente
Així doncs,, es veu com aquelles persones que tenen característiques empàtiques tindrien més probabilitat d'ajudar a altres personesen diferents situacions, per la seva capacitat de respondre emocionalment a les necessitats dels altres que les que no en tenen (Eisenberg i Fabes, 1990).
D’altra banda, l'augment de l'autoconcepte és la principal recompensa per ajudar (Latané i Darley, 1970; Bar-Tal, 1976; Rosenhan, 1978; Piliavin, Dovidio, Gaertner i Clark, 1981). A més, també cal suposar que les persones que ja tenen un elevatautoconcepte realitzaran més conductes d'ajuda als altres. Així, alguns autors com Staub (1978) o com Wilson i Petruska (1984) ja van considerar que un alt nivell d'autoconcepte forma part de la personalitat altruista. Per contra, les persones que tenen un sota autoconcepte estan més preocupades per si mateixes (egocentrisme), la qual cosa inhibeix la conducta altruista (Morris i Kanfer, 1983).D'aquesta manera, sembla que l'autoconcepte i l'autoestima poden ser tant un precursor com una conseqüència de conductes d'ajuda (Lu i Argyle, 1991)
Escuchar
Leer fonéticamente
I per què és tan important la conducta prosocial en l'educació?
Promoure la conducta prosocial ajuda a formar nens que es porten bé amb els seus companys, són comunicatius i fins i tot aprenen millor.
Amés, és un procés important en l'educació degut a la seva influència en les interaccions socials i com els nens es desenvolupen a l'aula, tant en relació amb els seus companys com amb el professor.
En primer lloc, la conducta prosocial està relacionada a com els nens es relacionen amb els seus iguals i en quina mesura són acceptats i estimats per ells. Això té un rol central en el procés...
Regístrate para leer el documento completo.