Els Dialectes Catala

DIVISIÓ DIALECTAL DEL CATALÀ
Milà i Fontanals va proposar l’any 1861 la divisió dialectal del català en oriental i occidental.
Es va basar en el tractament de les vocals àtones. Així, les vocals a,e neutralitzen en [  ] en el
català oriental i es mantenen diferenciades en l’occidental. Semblantment, les vocals o,u
neutralitzen en [u] en l’oriental i es diferencien en l’occidental. La virtut mésgran d’aquest
criteri és que afecta la immensa majoria de variants dialectals.
Per delimitar dos dialectes o subdialectes, els estudiosos es basen en unes línies anomenades
isoglosses, que separen els llocs per la presència o l’absència d’un tret lingüístics determinat.
Segons aquestes línies, la llengua catalana presenta la següent distribució dialectal:

Principals dialectes del catalàrossellonès o cat. septentrional
Català
oriental

central salat
xipella
barceloní
tarragoní 
balear mallorquí
menorquí
eivissenc 
alguerès

Català
occidental

nord-occidental ribagorçà
pallarès
tortosí 
valencià v. septentrional
v. apitxat
v. meridional 

El dialectòleg Joan Veny ha distribuït els trets distintius més significatius entre aquestes dues
branques dialectals. Principals diferènciesfonètiques, morfològiques i lèxiques:
Català oriental

Català occidental

1. Neutralitza les vocals A/E en posició
àtona en vocal neutra:

1. Pronuncia de manera diferenciada les A/E en
posició àtona (no existeix la vocal neutra):

mare: mar
pensava: pnsav

mare: mare
pensava: pe nsava

2. Neutralitza les vocals O/U en posició
àtona en u:

2. Pronuncia de manera diferenciada lesO/U en
posició àtona:

jo penso: jo pensu
cotxet: cutxet

jo penso: jo penso
cotxet: cotxet

3. La e tancada del llatí vulgar > / /: c/ /ba

3. Manté tancada la e llatina: ceba, pera.

4. No sona la –i- davant x: ca(i)xa, co(i)x.

4. Sona la –i- davant x: caixa, coix.

5. Iodització (pronúncia de “i” en lloc de “ll”: paia, ull.

5. Pronúncia de “ll”: palla, ull.

Català oriental

Catalàoccidental

6. Forma els plurals en –s: joves, homes...

6.. Restitució de la –n- etimològica en els plurals
de molts noms plans acabats en –e: jóvens,
hòmens...

7. [-u], [-i] o [ ] a la 1a persona del present d’ind.:

7. [-o] o [-e] a la 1a persona del present d’ind.

cant[u], cant[i], cant.

cant[o], cant[e].

8. Desinències del present de subj. en –i, -is, -in:

8. Desinències del present desubj. en –e/-a, -es/a i –en:

canti, perdis, temin...

cante, perda; cantes; temen...

9. Desinència [e] en els verbs incoatius al present
d’ind., present de subj. i imperatiu:

9. Desinència [i] en els verbs incoatius al present
d’ind., present de subj. i imperatiu:

serveix, serveixi...

servix, servisca...

10. Ús força generalitzat de les formes reforçades
dels pronoms febles: em, et, es,etc.

10. Ús de les formes plenes dels pronoms febles:
me, te, se, etc.

11. Lèxic específic:
mirall, sorra, noi, xai...

11. Lèxic específic:
espill, arena, xic, corder...

No hi ha un límit absolut entre dialectes. El pas d’un dialecte a un altre es fa per mitjà d’àrees
de transició, zones on s’encavallen trets de dos dialectes. Així, per exemple, el tortosí i el
tarragoní són parlars detransició cap al valencià i cap al nord-occidental respectivament. En
algunes zones dialectals hi ha àrees menors delimitades per algun tret particular, inexistent en
l’àmbit més general del qual formen part. Aquestes modalitats de parla són els subdialectes.
Per altra banda, des d’un punt de vista històric, els dialectes catalans es poden classificar en
CONSTITUTIUS i CONSECUTIUS.
Els dialectesconstitutius són el resultat de l’evolució del llatí parlat en la zona on s’implantà i
hi són presents des del naixement de la llengua. S’inclouen en aquest grup el rossellonès, el
central i el nord-occidental.
Els dialectes consecutius són el resultat d’haver trasplantat la llengua catalana en altres
territoris a conseqüència d’una repoblació. Són, en definitiva, el resultat de l’expansió
peninsular i...