Els Dialectes
1. CATALÀ NORD-OCCIDENTAL
Extensió territorial i límits
-Comprén les comarques de la Ribagorça, el Pallars, Andorra, L’Alt Urgell, la Llitera, la Noguera , la meitatoccidental del Solsonés , la Segarra, l’ Urgell, el Segrià, el Baix Cinca, les Garrigues, el Priorat, la Terra Alta, el Matarranya, el Baix Ebre i el Montsià. Recordem que a la vall d’Aran, és parla el aranés, varietat gascona de la llengua occitana.
Característiques
-Vocalisme: és àton, tendència a obrir en -a la -e, mentre que a les comarques centrals
tota la -a final esdevé a -e i finalment la-e pretònica sol tancar-se en -i en contacte amb una palatal.
-Consonantisme: destaquem l’articulació bilabial de la v, la desafricació i la caiguda de l’element oclusiu final dels mots acabats en–nt, -lt, -ng i –nc.
-Morfosintaxi: la marca de la o en la primera persona del present d’indicatiu menys en les persones 1,2,3 i 6 del present de subjuntiu que retrocedeixen al –o,-os,-o,-on. Excepte laregió de Tortosa que en la tercera persona del singular del present i de l’imperfet d’indicatiu són sempre –e.
-Lèxic: mots més rellevants que s’utilitzen són: espill, junc, melic, amprar, paloma,etc.
-Subdialectes:
1) EL PALLARÉS: destaca pel seu arcaisme, per exemple enganar en compte de enganyar, els imperfets com dormiva, els verbs de la primera conjugació com cantam, cantau.
2) ELRIBAGORÇÀ: combina trets arcaïtzants amb resultats fonètics. Esmentem, l’ utilització de l’antic fonema /0/, el –ei procedent del llatí com per exemple feit en compte de fet, la degradació delsdemostratius (esto, eixo, aquell) , pronoms neutres (açò, això, allò) i adverbis de lloc(ací, astí ,allí), els plurals en –as (las portas) i en quant al lèxic en compte per exemple de dinar diuen“disnar”.
3) TORTOSÍ: les característiques més peculiars; la bilabial i fricativa en les paraules poble i regla, l’ infinitiu vore, la desinència –a en la tercera persona del singular del present...
Regístrate para leer el documento completo.