els dimarts amb morrie







Lectura : “Els dimarts amb Morrie”

(resum amb opinió)

Morrie, és un antic professor de Mitch, tenien una bona relació de professor i alumne. Van perdre el contacte quan Mitch va acabar la carrera.
Però més tard, quan el seu antic professor, Morrie, li diagnostiquen una malaltia terminal, es retroben i tornen a ser bons amics. A Morrie li queda poca vida per endavant, i pertant quedaven tots els Dimarts i parlaven de qualsevol tema, sempre tenien converses, sobre la vida, l’amor, el perdó, l’amistat... I aquests temes de conversa, fan que Mitch li trobi un sentit millor a la vida i aprengui a disfrutar del petits moments, aquestes petites classes amb Morrie, ensenyen molt a Mitch. Sobretot el sorprenia la manera en què Morrie es prenia la seva malaltia, sabiaconviure perfectament amb ella, i no s’enfonsava gaire, només en petits moments, però sabia canviar de pensaments i se la prenia amb una mica més d’humor, com ara, tornar a ser un nen petit.
Mitch adorava a Morrie, ja que sempre l’ajudava a aprendre coses bones de la vida. Encara que ell també estava en tot moment quan Morrie més ho necessitava, sobretot amb la malaltia, sempre intentava treure-lisomriures.

A mi, personalment aquest llibre m’ha agradat bastant. Ensenya una manera de viure amb una malaltia terminal i el sentit d’humor que li dóna el protagonista, les ganes que té de parlar sobre el procés i explicar la situació, i com la gent del seu voltant està en ell en aquests moments.















1. Quina malaltia li diagnostiquen al Sr Morrie? Com la descriu? Quinpronòstic té?
Al Sr Morrie, li diagnostiquen ELA ( Esclerosi Lateral Amiotròfica), és l’afectació de Lou Gehrig, una brutal i implacable malaltia del sistema neurològic. Malaltia terminal.

2. Com li donen el diagnòstic? Que et sembla? Raona la resposta
Li donen el diagnòstic sense embuts, tal qual, el que em sembla molt positiu és que el metge no tingués presa per treure-se’l de sobre, sinóque esta tota l’estona necessària amb Morrie i la seva dona responent a tots els dubtes que tenen i donant-li tota la informació necessària

3. Quina reacció o reaccions té el Sr Morrie quan li donen el diagnòstic de la malaltia? (a nivell físic, psíquic, social)
Es va quedar atordit per la normalitat que mostrava el dia al seu voltant “que no s’aturarà el món?” “que potser no saben que empassa?” eren les seves preocupacions en aquell moment. Morrie buscava respostes a la malaltia. Va acabar decidint que no se sentiria avergonyit de morir i que faria de la mort el seu projecte final. Va pensar que estaria bé fer un funeral en vida per dir tot el que pensa i la gent que més estima li digués el que pensaven d’ell, així el dia que morís no es quedaria sense saber que és el que la gentpensava d’ell i ho diguessin en el funeral i ell es quedés sense saber-ho mai.
Va despedir-se de la seva professió com a professor.

4. Quin és el procés que fa el Sr Morrie en el transcurs de la seva malaltia i què creus que l’ajuda a adaptar-se als canvis?
El procés de la seva malaltia comença en que primer l’afecta a les cames i li costa caminar, per tant comença amb un bastó, però vapassant el temps i li és complicat anar amb el bastó, i comença a anar amb caminador i passa més temps i té la necessitat d’anar amb cadira de rodes. Més tard la malaltia li va afectant a les extremitats superiors i li és una dificultat menjar sol i de tant en tant l’han d’ajudar, mastegar també li costa una mica però ho intenta, fins que finalment ja no pot i li han de triturar...
A més per orinar liera una dificultat desplaçar-se al bany i va haver de començar a orinar en un petit gobelet, l’havien d’ajudar.
Les persones més estimades per ell l’anaven a visitar l’ajudaven en el que necessités fins i tot a orinar, no li posaven cap problema. Tenia converses sobre la mort amb els seus amics. És a dir els seus amics l’apollaven en tot el que podien i li feien costat, i això també l’ajudava...