Els dos campanars

“Els dos campanars” de Jacint Verdaguer
L’autor i l’època
Jacint Verdaguer (Folgueroles,1845 – Vallvidrera, 1902)
Rep un ensenyament eclesiàstic al Seminari deVic i el 1870 el nomenen sacerdot.
Pertany a la Renaixença: defensa la identitat catalana des d’un punt de vista religiós.
Alguns dels seus poemes èpics han esdevingutsímbols de catalanitat com “l’Atlàntida” o “Canigó”.
Va guanyar diversos cops els Jocs Florals (“l’Atlàntida”, 1877), i arriba a ser Mestre en Gai Saber el 1880.Conrea la poesia èpica i lírica, la prosa i també explica viatges ja que en fa bastants.

El poema
Combina tres temes: País, Religió i Natura.
Format per vint-i-unaestrofes de cinc versos decasíl·labs que formen el següent esquema: 10A / 10B / 10A / 10A / 10B que es va repetint però amb diferent rima.
Es pot dividir en tresgrans parts:
1a part (1a – 7a estrofa): Mitjançant preguntes retòriques parla del passat dels monestirs de Sant Miquel de Cuixà i de Sant Martí del Canigó (situats alConflent). Ús de comparacions.
2a part (8a – 18a estrofa): Mitjançant una personificació els dos monestirs mantenen un diàleg on expliquen quin és el seu estat actual.3a part (19a – 21a estrofa): Passa la nit i amb paraules que transmeten esperança per al futur s’expressa que allò que ha creat Déu perdurarà per sempre.

ConclusióÉs un poema molt representatiu de Verdaguer ja que no només es veu l’esperit de conservació de la identitat catalana que defensava la Renaixença sinó també de lavida personal de Jacint Verdaguer lligada a la religió per la presència dels dos monestirs com a símbols i Déu com a creador de coses perdurables en el pas del temps.