Els Elements Claus De La Crisi Baixmedieval

Els elements claus de la crisi baixmedieval.
Pel que fa al debat historiogràfic sobre la crisi baix medieval, continua tan vigent i obert com fa unes dècades, pels diferents punts de vista amb els quals s'ha estudiat el feudalisme i la consegüent crisi dels segles XIV i XV. El que es indiscutible es que hi han uns elements claus sobre la crisis baixmedieval.
Habitualment, es ve parlant de Criside la Baixa Edat Mitjana per referir-se el que va experimentar en el segon terç del segle XIII, crisi que es perllongarà fins a ben iniciat el segle XVI. No obstant això, el terme crisi ha de matisar-se doncs, efectivament, encara que el panorama econòmic, polític i cultural d'aquest període presenta algunes ombres, certament també és l'avantsala de la transformació de la societat medieval queculminarà en el Renaixement. En aquest sentit, pot dir-se que aquesta transformació es va desenvolupar bàsicament en quatre fronts:
Una de les àrees que, efectivament, va entrar en crisis en aquest moment va ser l'econòmica, especialment a partir de la denominada crisi agrària, fonamentalment explicada per la crisi cerealista.
Una altra àrea dependent, a més, de l'anterior i la crisi de la qual es vaaccelerar en aquest període va ser la demogràfica. L'augment de la mortalitat, l'extensió de les epidèmies (especialment la pesta) i la conversió d'algunes ciutats en centres insalubres són notes característiques del període.
Altre àrea serà la Crisi espiritual patida, que perllonga l'episodi de la “querella de les investidures” a partir de capítols cismàtics com el de Avignon, Cisma del'Església Occidental.
La Crisi política internacional també serà altre fenomen, de fet s'obre ara un període marcat pels grans conflictes interestatals, almenys de l'àmbit europeu (p. ex.: Guerra dels Cent Anys).
Un dels elements d'indiscutible de crisi en el període baixmedieval és el
demogràfic. Europa, després del creixement viscut al segle XIII, iniciarà un procés
de regressió del que no esrecuperarà, amb variants regionals fins al segle XVI. No només la generalització de brots epidèmics serà component de la mateixa sinó que influiran també en els fonaments de la crisi alimentària i més tard l'augment de la
mortalitat fruit de les grans guerres. Tres serien doncs els elements de la mateixa:
La crisi alimentària efectivament, l'embranzida que adquireixen en aquest període els brots epidèmics nohauria estat possible sense la generació d'un brou de cultiu d'insalubritat i feblesa biològica de la població que serà conseqüència de l'excessiva dependència del cereal que sofreix una cíclica crisi de males collites. Les crisis cerealista, les ganes conseqüents i els períodes de subalimentació estan per tant darrere de la difusió de les epidèmies especialment de la pesta generant.
Les gransepidèmies, la seva incidència va ser la causant real de la major part de la mortalitat de la població europea entre els inicis del segle XIV i el segle XVI. Va tenir una incidència desigual en la composició de edats de les víctimes, y una difusió geogràfica major en la costa, que en zones interiors, però tenia un caràcter marcadament urbà.
La mortalitat de les guerres, una de les notescaracterístiques de la Baixa Edat Mitjana va ser la generalització de grans conflictes bèl·lics en el període comprès entre 1330 i 1380. La internacionalització i major calat geogràfic dels conflictes bèl·lics (Guerra dels Cent Anys) generarà també un augment de la mortalitat per aquesta causa.
Pel que fa la Crisi Econòmica, en realitat, bàsicament és una crisi que té la seva principal ombra en la crisiagrària, però que, no obstant això implica dues transformacions que seran essencials per a la nova societat baixmedieval: la cerca de nous cultius, i el desenvolupament de vells sectors productius (ramaderia i, de manera especial, comerç).

Crisi frumentàcia, per l'excessiva dependència del cereal. Diversos períodes de collites deficitàries (entre 1314 i 1316 de forma sensible però també més...