Els fongs i les micotoxines,TdR (catalán)

Els fongs
Els fongs són éssers vius eucariotes unicel·lulars o pluricel·lulars, de nutrició heteròtrofa1 que no tenen plasts i que, per tant, no poden realitzar la fotosíntesi. Presenten característiques similars a les plantes en la complexitat anatòmica de les seves cèl·lules. Posseeixen varis cromosomes diferenciants i una membrana nuclear perfectament definida, així com mitocondris i reticleendoplasmàtic. Poden créixer com a cèl·lules úniques, llevats i colònies filamentoses multicel·lulars o floridures.
Els fongs abunden en el sòl, la vegetació i la matèria existent a l’aigua, tal com fulles o troncs on són capaços de viure-hi durant llargs períodes de temps. També és abundant la distribució de les seves espores per l’aire que poden suposar un inoportu contaminant de cultiusbacterians i cel·lulars.
Es tracta d’un grup heterogeni i polifilètic2, que inclou organismes que pertanyen a dos regnes diferents:
Regne dels protoctists: És a dir, els mixomicots o fongs ameboides. Estan conformats per un cos vegetatiu anomenat plasmodi que és format per una massa de protoplasma amb diversos nuclis sense paret cel·lular que els separi. Duen a terme la seva alimentació fagocitantbacteris, llevats, espores, hifes d’altres fongs, etc. També són capaços d’alimentar-se absorbint substàncies orgàniques procedents del medi.
Regne dels fongs: Inclou els fongs veritables com els xampinyons, rovells, carbons, pets de llop, múrgoles, floridures i llevats, així com molts d’altres menys coneguts (Alexopoulos et al., 1996). Els fongs veritables comprèn organismes amb cèl·luleseucariotes, unicel·lulars o bé pluricel·lulars que en aquest cas estan constituïts per hifes. La seva reproducció és per mitjà de les espores i gairebé mai presenten flagels. Presenten una alimentació sapròfita, parasitària o simbiòtica per mitjà de la lisotròfia. S’han descrit més de 70.000 espècies de fongs però algunes estimacions del nombre total d’espècies suggereixen que en poden existir més d’unmilió i mig (Hawksworth et al, 1995)
Es classifiquen en diversos grups:
Zigomicots: Se’n coneixen aproximadament 1000 espècies. Els fongs més representatius d’aquest grup es poden trobar en les maduixes fetes malbé i en altres fruites amb alt contingut de sucres. Tot i així aquests fongs són comuns en medis aquàtics i terrestres. També poden ser paràsits de plantes i insectes o establirrelacions simbiòtiques amb vegetals. Es caracteritzen per formar zigòspores d’origen sexual i esporangiòpores.
Ascomicots: Els ascomicots representen gairebé el 75% de tots els fongs descrits. Inclou la major part dels fongs que es combinen amb algues per a formar líquens. També pertanyen a aquest grup una gran quantitat de fongs font d’antibiòtics i d’altres per a fermentació d’aliments. El quecaracteritza aquest grup és l’asc, una estructura microscòpica encarregada de la seva reproducció sexual. El cos dels ascomicots consisteix en una cèl·lula eucariota envoltada per una paret cel·lular o bé com a un filament tubular dividit en segments cel·lulars (hifes).
Basidiomicots: Els basidiomicots contenen al voltant del 37% de les espècies de fong descrites. Aquest grup és conegut perquè lamajoria dels fongs que formen bolets (estructures de reproducció sexual) i els que descomponen la fusta en formen part. També en formen part una gran quantitat de llevats i espècies asexuals. Es poden trobar tan en hàbitats terrestres com en hàbitats marins. Un dels pocs trets característics d’aquest grup és la formació de basidis, que són les cèl·lules encarregades de generar espores sexuals i d’on elgrup obté el nom.
Degut a que les floridures són les que presenten el risc sanitari que ens interessa ens centrarem només en aquestes.
Les floridures
El terme floridura s’utilitza per descriure certs tipus de fongs multicel·lulars que junts conformen un entramat filamentós conegut com a miceli. Aquest es composa de filaments individuals anomenats hifes.
Les hifes són unes estructures tubulars...