Els Fruits Saborosos

ELS FRUITS SABOROSOS
Trobem com a característica general de tots els poemes, la seva breu durada.
Com les maduixes
* Harmonia: “ La que s'encanta davant una claror i va creixent trànquil.la i en admiració”
* Serenor: “ Li plau la corretjo-la i aquell hervei tan fi, i creu que el cel s'acaba darrera del jardí.” ;” Pandara sempre ha vist el cel asserenat; ignora la gropada i el xisclede les bruixes”
* Valoració de les coses menudes: “ La néta més petita”; “ belluga l'airet ombres lleugeres”
* Metàfores: El món, en meravelles i jocs atrafegat, és petit i vermell i fresc com les maduixes.”
* Gust per les formes gracioses:” cull ara les maduixes arrupides, tintat de rosa el capciró dels dits.”
* Exquisisdesa: “Pandara s'enrojola, treballa, s'extasia: si n'hatrobat més d'una, aixeca els ulls i riu.”
 Aglae i les taronges
* Metàfora: “ al lluny sent les germanes com ocellada al vent”.
* Valoració de la tradició: “Aglae, sota un bell taronger deturada”; “Ella dansava i reia tot just casada amb Drias.”
* Refinament: “ Mossega uun fruit i acluca els ulls com una morta”
* Idealisme pastoral: Tot el poema segueix l'estructura de la poesiapastoral, és a dir, un home es casa amb un pastora i l'acció es desencadena a la muntanya.
* Imatges poètiques: “ i veu la piadosa taronja que fou bella”.
 Els albercocs i les petites collidores
* Valoració de la vida quotidiana: “ Però l'hivern arriba, i vora el foc rabent sentim a la teulada ballar teules i vent.”
* Gust per les formes gracioses i lleugeres: “ ens porta, riolera,quan cau la neu a flocs...”.
* Espontaneïtat: “ Amiga, jo no sé...”; “ Oh Iris, prou m'agrada...”.
* Refinament: “ fent festa a la dolcesa que em raja boca endins”.
 La poma escollida
* Valoració per les coses menudes: “ Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet, i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora. Ara que són al llit, els besa el solellet.”
* Metàfora: “ i et tinc avora meu com la poma escollida.”
* Recerca de la intimitat: “ Que hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?”.
* Refinament: “ I no et sabria péixer com en el temps florit ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen”.
* La mesura humana: “Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada i sempre sec, i envejo les nores treballant”.
 Les peres jovenetes
* Metàfora: “ volublecom l'amor”
* Espontaneïtat: “¡Ai la petita Ixena, voluble com l'amor”; “ serrell del teu candor!.
* Gust per les forme gracosioses i lleugeres: “i ta rialla dins d'un raig de sol se'n va”.
* Valoració per les coses menudes: “...les albes roses i els branquillons d'abril”.
* Imatges poètiques: “ I quan el cel és d'or i...”; “¡Ah si les albes roses...”; “ que les primeres peres quees fan acolorades”.
* Refinament: “sents una esgarrifança del goig d'èsser vivent,”
* La mesura humana: “dessota les pestanyes, serrell del teu candor!.
 Les figues matinals
* Serenor: “Però ja visc tranquil.la, no m'he de turmentar”.
* Valoració de les coses menudes: “Cada dia al jardí me'n vinc de matinet”; “...ara prenc un glopet”.
* Harmonia: “ I em besa l'aire, sensecap fressa ni cap flama,”
* Imatge poètica ( personificació): “ les fulles parlotegen i alegren el camí.”; “ ...la font gorgola enamorada,”
* Valoració de la vida quotifiana: “ Cada dia al jardí me'n vinc de matinet”
 Agavé i les castanyes
* Valoració per les coses menudes: “ ...i en va menjant les miques”; “ I les passades hores com van tornant-se xiques,”.
* Imatgespoètiques: “Té una blancor molt trista, com mig esgroguissada, i, en els cabells, comença l'argent a tremolar.
* Esponateneïtat: “...quin fred mortal!; tan dolça de mirar!
 Les magranes flamejants
* Mediterranisme: Al llarg del poema es fa referència a dèus i a conceptes pròpis dels grecs: “- Oh Hera, gran deesa, atén-me, cor a cor, abans que Zeus recaprin tes flaires exquisides”
*...