Els generes literaris

Resum dels gèneres literaris
Els gèneres literaris són les diferents maneres que té l’obra literària d’expressar-se segons l’estructura externa i els recursos que la caracteritzen. Des de la literatura clàssica fins a l’actual podem dir que s’han produït canvis, per exemple, per una banda, que s’han difuminat unes fronteres clares entre els generes clàssics i per l’altra banda hi ha hagut laaparició de generes nous. Dintre dels gèneres literaris podem destacar com a principals la lírica, la narrativa i el teatre que tot seguit explicarem: El primer gènere literari principal és la lírica, la definim com a gènere literari en el qual l’autor expressa els seus sentiments en un text en què la forma és tant important com el contingut. S’utilitza el vers com a llenguatge poètic, el metresegons el nombre i la disposició de les síl·labes, i la mètrica com a tècnica de versificació. Les unitats mètriques que podem destacar són en primer lloc, el recompte sil·làbic, en el qual es compta el nombre de síl·labes de cada vers fins a la ultima síl·laba tònica. Dintre d’aquest ens podem trobar cesures- pauses internes- que divideixen el vers en dos hemistiquis, aleshores cada hemistiqui esconta com a vers independent. En segon lloc, destaquem el ritme, el qual és produeix per la distribució ordenada d’accents o síl·labes tòniques en els versos d’un poema, en aquest cas cal tenir molt en compte la rima i el metre ja que són els que creen el ritme d’una poesia o del vers.

Finalment, destaquem la rima que és la repetició parcial o completa de sons a partir de la darrera vocaltònica de cada vers. Hi ha dos tipus de rima els quals són: la rima assonant (repetició de vocals) i la rima consonant (repetició de vocals i consonants). Pel que fa els versos poden ser: blancs, si no tenen cap tipus de rima o lliures, si no segueixen cap regularitat. També podem trobar versos sense cesura, els més comuns són l’hexasíl·lab, l’heptasíl·lab i el tetrasíl·lab; i versos amb cesura com aral’octosíl·lab, el decasíl·lab i l’alexandrí. Per últim trobem les estrofes que és el conjunt de versos que es relacionen mitjançant la mètrica, la rima i el sentit. Podem dir que els principals tipus d’estrofes són el quartet, la dècima, el quintet, entre d’altres. El segon gènere literari principal és la narrativa, definim com a gènere literari el que conta, que relata, uns fets externs a larealitat de l’autor. Consta d’un protagonista, al qual li succeeixen una sèrie d’accions i problemes al llarg de la història. Parlem de novel·la curta quan és tracta d’un relat breu d’un fet o d’un seguit d’accions que tenen com a objectiu fer reflexionar, entretenir o divertir, com és el cas del conte. Dintre

d’aquest podem diferenciar entre conte literari, en el qual es coneix l’autor i té uncaràcter literari, i conte tradicional, en el qual es desconeix l’autor i té un caràcter popular. Els elements narratius que destaquem són els següents: en primer lloc tenim el narrador, és la persona qui explica la història. Hi ha tres tipus de narrador: el narrador omniscient (utilitza la tercera persona i ho sap tot sobre l’estat d’ànim i els pensaments dels personatges); el narrador intern (utilitza la primera persona i explica tot el que veu des de dintre), i el narrador extern (utilitza la tercera persona, no participa en l’acció i explica tot el que veu des de fora). En segon lloc tenim els personatges, són éssers que duen a terme les accions. Segons la seua importància els podem classificar en principals (recau el pes de l’acció sobre ells) o secundaris (condicionenpositivament o negativament les accions dels protagonistes). I segons les característiques psicològiques poden ser rodons (caracterització psicològica definida) o plans (representen una manera de fer inamovible al llarg de l’obra). En tercer lloc tenim l’estructura, on hi ha un marc i un tema, a banda d’això podem dividir el text en tres parts: la introducció (presentació del personatges, temps,...), el...