Els Imperis Plurinacionals

Els imperis plurinacionals

L'impero austrohongarès, l'Imperi rus i l'Imperi turc otomà, eran els tres vells imperis que completaven l'ultim terç de les potencies d'Europa al segle XIX

L'Imperi austrohongarès

Reunia els territoris que van agrupar des del segle XVI la dinastia dels Habsburgs, els arxiducs austríacs i els emperadors del Sacre Imperi. (Els movimentsindependentistes i nacionalismes van ser una amenaça constant per a la seva supervivència)

L'Imperi tenia 2 grans centres: Àustria (cultura alemanya) i Hongria (cultura magiar).
A meitat del S.XIX els emperadors van intentar la unificació dels pobles alemanys per aconseguir una Gran Alemanya. Així al congrés de Viena del 1815 va néixer la Confederació Germànica, constituïda per 39 estats i dirigida perAustríacs. Peró al tenir una derrota davant de Prússia el projecte Austríac va acabar.
L'Imperi va ser governat per Francesc Josep I, va aplicar una política de centralisme i absolutisme germànic, la qual cosa va originar grans enfrontaments entre Austríacs i hongaresos. Aquests conflictes podien haver originat la divisió de l'Imperi, per això es va organitzar l'imperi en dos regnes: Àustria iHongria.

Àustria: Molta concentració de població Alemanya. Es van intentar germanitzar pobles de l'interior com per exemple els txecs de Bohèmia, polonesos, serbis, els rutents de Galítzia, croats, eslovens i els italians de Dalmàcia.

Hongria: Comprenia a part del territori Hongarès, Eslovènia, Croàcia i Transsilvània. La població era constituida per magiars(54%) romanesos (16%) ieslovacs (10.7%) Peró l'estat Hongarès va imposar la magiarització amb l'ensenyament dels actes públics.


Llavors es va crear la monarquia dual que compartia la figura de l'emperador i els ministeris de guerra, relacions exteriors i finances. Però cada Imperi tenia les seves lleis el seu govern i el seu propi parlament.
Aquest compromís va solucionar problemes hongaresos, però no els deles altres nacionalitats. Els territoris Àustriacs van ser silenciats i Bòsnia va ser annexionada.
Peró la manca de solucions d'Àustria-Hongria sobre els Balcans per la debilitat del Imperi Turc van ser els motius de l'origen de la Qüestió d'Orient.
Peró el sistema de govern democràtic era impossible de evolucionar, cosa que va comportar a que l'Imperi austrohongarès fos un estat sense futur.L'Imperi rus.

Rússia va ser un impèri sense molts canvis, ja que l'Imperi del tsar era més una monarquia absoluta.
L'extensió territorial es va incrementar al congrés de Viena, es va expandir constantment en 3 direccions:
L'Extrem Orient, Manxúria i l'illa Sakhalin que va ser repartida després de la guerra amb el japó.
Cap al sud, van inclouré Turquestan i molts intentsd'ocupar Iran i els territoris del nord del mar caspi.
A l'oest van apoderarse de Bessaràbia i una part de Polònia i Finlàndia.

Hi havia una gran diversitat ètnica formada per esclaus ( russos, ucraïnesos, bielorussos i polonesos) més del 80%, caucàsics (georgians, armenis i azerbaidjanesos) ètnia groga de l'Àsia ( uraloaltaics, turcs i tàrtars) a més s'hi afegien els jueus i alemanys peròuna població minoritària.
Per aquesta diversitat es van crear dues tendències la tendència centrífuga i la centrípeta o paneslavista.
Centrífuga Eren pobles que volien separar-se de l'Imperi (Polonesos, Bàltics i els bielorussos)
centrípeta o paneslavista. Intentaven assimilar les minories a la cultura eslava, va derivar a la política de russificació que van practicar tots el tsars.
Eltsar va mantenir el règim autocràtic, era un sistema de govern autoritari i en el que la voluntat d'un sobirà era la llei suprema.

Alexandre II (1855-1881)

Com Rússia va ser derrotada a la guerra de Crimea va tenir que emprendre reformes socials.
La primera va ser l'abolició de la servitud, que van alliberar més de 22,5 milions de serfs. Peró no va millorar la situació de la pagesia...