Els Maies
Páginas: 13 (3156 palabras)
Publicado: 2 de diciembre de 2014
EL CALENDARI MAIA
El calendari maia va ser el centre de la vida dels maies, i el seu major assoliment cultural. Té una gran precisió, deguda a que es basa en un compte continu dels dies (kin, en maia) a partir d’un dia zero, que és l’inicial. La determinació d’aquest dia, s’ha fet, o utilitzant un esdeveniment històric, o bé, un esdeveniment hipotètic (dia de la creació del món). Els maiestambé van descobrir la necessitat de tal data i així probablement usant un esdeveniment astronòmic significatiu, situar aquest dia inicial el dia 13 d’agost de 3114 aC.
Els maies tenien diversos tipus de calendaris.
EL CALENDARI DE 260 DIES (TZOLKIN): era el més utilitzat pels pobles maies. El feien servir per regir els temps del seu quefer agrícola, el seu cerimonial religiós i els seus costumsfamiliars. Els maies tenien el dia del Tzolkin, que era el dia del seu naixement. Aquest calendari consta dels nombres de l’1 al 13 i 20 noms per als dies. En arribar al dia 14, el número del dia torna a l’1 i així contínuament. El dia 21 es repeteix la successió dels noms dels dies i així successivament. Els dos cicles continuen així fins als 260 dies sense que es repeteixi la combinació de nombrei nom. Després el cicle de 260 dies també es repeteix. Noms dels kin amb els seus glif:
EL CALENDARI DE 365 DIES (HAAB): aquest calendari es basa en el recorregut anual de la Terra al voltant del sol en 365 dies. Van dividir aquests dies de l’any, en 18 mesos (Winal en maia) de 20 dies cada un, i 5 dies que sobraven, anomenats Wayeb. Cada dia s’escriu utilitzant un numero del 1 al19 i un nom del Winal, menys els dies del Wayeb, representats amb números del 1 al 4.
Noms del Winal i els seus glif:
RODA CALENDARICA: És la combinació del calendari de 365 dies amb el de 260 dies. En total constava d’uns 52 anys, és a dir, 18.980 dies (el mínim comú múltiple de 365 i 260). Es diu que aquests 52 anys eren mes importants que l’any i quan es completaven els maies realitzavenimportants cerimònies. Aquesta roda calendàrica es mostra com a dos engranatges, un més gran que l’altre. El petit conté un menor dintre, i els dos representen el Tzolkin (el de 260 dies). El més gran representa el Haab (el de 365 dies).
CIÈNCIA I RELIGIÓ MAIA
RELIGIÓ
DEUS:
Hunab Kú: Déu creador. Principal déu maia, creador del món i de la humanitat a partir de blat demoro.
Itzamnà: Déu de la sabiesa, inventor de les ciències i coneixements, senyor dels cels, la nit i el dia i fill de Hunab Kú.
Kukulcán: “kukul” significa sagrat o diví i “can” significa serp. El seu origen es molt anterior als maies i està present a Amèrica central.
Kinich Ahau: deu del sol, fill de Itzamnà.
Ix Chebel Ya’ax: muller de Kinich Ahaum mare de tots els deus i deesses.
Ixchel:deessa de la lluna, les inundacions, l’embaràs, el teixit, l’amor i muller de Itzamnà.
Chaac: déu de la pluja que es divideix en est (vermell), nord (blanc), oest (negre) i sur (groc). Era deu de la fertilitat i de l’agricultura, per això tenia major ascendència popular.
Wakax Yol K’axil o Nal: deu del bla de moro o de l’agricultura, senyor des boscos.
Ah Puch: déu de Xibalbà, l’inframón. Eracom un esquelet amb un rostre de jaguar. Se li reconeix com “senyor del novè infern” o el “destructor de mons”.
Xaman Ek: estrella del nord, dels camins i el comerç, per això dona llum, cuida i guia als comerciants i missatgers en els seus viatges a altres pobles.
Ixtab: deessa del suïcidi i de la forca, muller del deu de la mort. Pels maies el suïcidi era una manera molt honorable de morir.Ek Chuah: escorpí negre de la guerra, patró del cacau i deu dels viatgers.
Ik: deu del vent, símbol del ànima, la cultura i l’art. Signe de llibertat.
Ak kin: déu del sol.
http://religionycienciamayas.blogspot.com.es/2008/09/dioses-mayas.html
Día 1, ’Imix
Día 2, ’Ik
Día 3, Ak’bal
Día 4, K’an
Día 5, Chik’chan
Día 6, Kimi
Día 7, Manik’
Día 8, Lamat
Día 9, Muluk...
El calendari maia va ser el centre de la vida dels maies, i el seu major assoliment cultural. Té una gran precisió, deguda a que es basa en un compte continu dels dies (kin, en maia) a partir d’un dia zero, que és l’inicial. La determinació d’aquest dia, s’ha fet, o utilitzant un esdeveniment històric, o bé, un esdeveniment hipotètic (dia de la creació del món). Els maiestambé van descobrir la necessitat de tal data i així probablement usant un esdeveniment astronòmic significatiu, situar aquest dia inicial el dia 13 d’agost de 3114 aC.
Els maies tenien diversos tipus de calendaris.
EL CALENDARI DE 260 DIES (TZOLKIN): era el més utilitzat pels pobles maies. El feien servir per regir els temps del seu quefer agrícola, el seu cerimonial religiós i els seus costumsfamiliars. Els maies tenien el dia del Tzolkin, que era el dia del seu naixement. Aquest calendari consta dels nombres de l’1 al 13 i 20 noms per als dies. En arribar al dia 14, el número del dia torna a l’1 i així contínuament. El dia 21 es repeteix la successió dels noms dels dies i així successivament. Els dos cicles continuen així fins als 260 dies sense que es repeteixi la combinació de nombrei nom. Després el cicle de 260 dies també es repeteix. Noms dels kin amb els seus glif:
EL CALENDARI DE 365 DIES (HAAB): aquest calendari es basa en el recorregut anual de la Terra al voltant del sol en 365 dies. Van dividir aquests dies de l’any, en 18 mesos (Winal en maia) de 20 dies cada un, i 5 dies que sobraven, anomenats Wayeb. Cada dia s’escriu utilitzant un numero del 1 al19 i un nom del Winal, menys els dies del Wayeb, representats amb números del 1 al 4.
Noms del Winal i els seus glif:
RODA CALENDARICA: És la combinació del calendari de 365 dies amb el de 260 dies. En total constava d’uns 52 anys, és a dir, 18.980 dies (el mínim comú múltiple de 365 i 260). Es diu que aquests 52 anys eren mes importants que l’any i quan es completaven els maies realitzavenimportants cerimònies. Aquesta roda calendàrica es mostra com a dos engranatges, un més gran que l’altre. El petit conté un menor dintre, i els dos representen el Tzolkin (el de 260 dies). El més gran representa el Haab (el de 365 dies).
CIÈNCIA I RELIGIÓ MAIA
RELIGIÓ
DEUS:
Hunab Kú: Déu creador. Principal déu maia, creador del món i de la humanitat a partir de blat demoro.
Itzamnà: Déu de la sabiesa, inventor de les ciències i coneixements, senyor dels cels, la nit i el dia i fill de Hunab Kú.
Kukulcán: “kukul” significa sagrat o diví i “can” significa serp. El seu origen es molt anterior als maies i està present a Amèrica central.
Kinich Ahau: deu del sol, fill de Itzamnà.
Ix Chebel Ya’ax: muller de Kinich Ahaum mare de tots els deus i deesses.
Ixchel:deessa de la lluna, les inundacions, l’embaràs, el teixit, l’amor i muller de Itzamnà.
Chaac: déu de la pluja que es divideix en est (vermell), nord (blanc), oest (negre) i sur (groc). Era deu de la fertilitat i de l’agricultura, per això tenia major ascendència popular.
Wakax Yol K’axil o Nal: deu del bla de moro o de l’agricultura, senyor des boscos.
Ah Puch: déu de Xibalbà, l’inframón. Eracom un esquelet amb un rostre de jaguar. Se li reconeix com “senyor del novè infern” o el “destructor de mons”.
Xaman Ek: estrella del nord, dels camins i el comerç, per això dona llum, cuida i guia als comerciants i missatgers en els seus viatges a altres pobles.
Ixtab: deessa del suïcidi i de la forca, muller del deu de la mort. Pels maies el suïcidi era una manera molt honorable de morir.Ek Chuah: escorpí negre de la guerra, patró del cacau i deu dels viatgers.
Ik: deu del vent, símbol del ànima, la cultura i l’art. Signe de llibertat.
Ak kin: déu del sol.
http://religionycienciamayas.blogspot.com.es/2008/09/dioses-mayas.html
Día 1, ’Imix
Día 2, ’Ik
Día 3, Ak’bal
Día 4, K’an
Día 5, Chik’chan
Día 6, Kimi
Día 7, Manik’
Día 8, Lamat
Día 9, Muluk...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.