Els mercats de la contaminació
Páginas: 4 (902 palabras)
Publicado: 2 de marzo de 2014
EL MERCAT DE LA CONTAMINACIÓ
Segons estudis realitzats per l’ONU, des de 1900 la temperatura mitjana del planeta s'ha elevat entre 0,3 i 0,6 graus centígrads i la tendència segueix a l’alça. Defet, es preveu que de seguir en aquesta línia a la fi del segle XXI l'increment sigui de 5,8 graus. És per aquesta raó que la Unió Europea va iniciar fa uns anys una estratègia per garantir eldesenvolupament sostenible i minimitzar el canvi climàtic mitjançant el foment de les energies renovables, l'eficiència energètica i la responsabilitat mediambiental. Aquests aspectes estan recollits en elProtocol de Kyoto (PK en endavant), signat al desembre de1997. El PK ha suposat, entre altres coses, idear noves fórmules de preservació del medi ambient. Una d'aquestes fórmules ha estat la creaciódel mercat de drets contaminants per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (EU ETS), al qual molts ja han denominat com el “mercat de la contaminació”.
Un veïnat molest
Lacontaminació, fruit de l’activitat econòmica, és el que en microeconomia es coneix com a externalitat negativa. Se sap que el mercat perfectament competitiu maximitza en el punt d'equilibri el beneficitotal, entenent com a tal la suma del benefici de compradors i venedors. Malgrat això, de vegades, aquesta activitat econòmica no només repercuteix en compradors i venedors, sinó que també afecta atercers i, com en el cas de la contaminació ambiental, molt negativament.
Aquests efectes secundaris no contemplats per compradors ni venedors es denominen externalitats, que poden ser positives(beneficis per a un tercer) o negatives (perjudicis per a un tercer). Alguns autors parlen de les externalitats com “efectes de veïnat” o “spillovers”.
Qui en dóna més?
Quan des de el propi sectorprivat no es pot resoldre el problema de les externalitats aleshores ha d’intervenir l’estat. Aquesta intervenció per part dels governs pot ser regulant les activitats o establint correctors. Amb...
Segons estudis realitzats per l’ONU, des de 1900 la temperatura mitjana del planeta s'ha elevat entre 0,3 i 0,6 graus centígrads i la tendència segueix a l’alça. Defet, es preveu que de seguir en aquesta línia a la fi del segle XXI l'increment sigui de 5,8 graus. És per aquesta raó que la Unió Europea va iniciar fa uns anys una estratègia per garantir eldesenvolupament sostenible i minimitzar el canvi climàtic mitjançant el foment de les energies renovables, l'eficiència energètica i la responsabilitat mediambiental. Aquests aspectes estan recollits en elProtocol de Kyoto (PK en endavant), signat al desembre de1997. El PK ha suposat, entre altres coses, idear noves fórmules de preservació del medi ambient. Una d'aquestes fórmules ha estat la creaciódel mercat de drets contaminants per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (EU ETS), al qual molts ja han denominat com el “mercat de la contaminació”.
Un veïnat molest
Lacontaminació, fruit de l’activitat econòmica, és el que en microeconomia es coneix com a externalitat negativa. Se sap que el mercat perfectament competitiu maximitza en el punt d'equilibri el beneficitotal, entenent com a tal la suma del benefici de compradors i venedors. Malgrat això, de vegades, aquesta activitat econòmica no només repercuteix en compradors i venedors, sinó que també afecta atercers i, com en el cas de la contaminació ambiental, molt negativament.
Aquests efectes secundaris no contemplats per compradors ni venedors es denominen externalitats, que poden ser positives(beneficis per a un tercer) o negatives (perjudicis per a un tercer). Alguns autors parlen de les externalitats com “efectes de veïnat” o “spillovers”.
Qui en dóna més?
Quan des de el propi sectorprivat no es pot resoldre el problema de les externalitats aleshores ha d’intervenir l’estat. Aquesta intervenció per part dels governs pot ser regulant les activitats o establint correctors. Amb...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.