Els Meteorits
Páginas: 17 (4081 palabras)
Publicado: 27 de febrero de 2015
1. INTRODUCCIÓ
El nostre tema tracta dels meteorits, un meteorit és un objecte sòlid que provinent de l'espai exterior, cau a la superfície de la Terra. Encara que hi ha meteorits que no suporten la pressió de la terra i se desintegren. Els antics el cridaven les “pedres que cauen del cel.
En primer lloc explicarem què són els meteorits i esplaiem el meteorit petri mes gran, que va caure aNebraska.
A continuació parlarem sobre la caiguda de meteorits, la majoria, es recobren sobre la base d'avistaments de les boles de foc i/o el descobriment de l'impacte en els sòls.
Després, esplaiarem els tipus de meteorits, perque tots el meteorits no son iguals, ja es nota en el moment d'observar-los visualment. Hi ha molts criteris de classificació, però un criteri químic és elsegüent: Condrites, Acondrites, Metalics i Metalo-Rocosos.
En el següent punt, explicarem el fenomen de caiguda de meteorits, la majoria dels meteorits es desintegren a l'incorporar-se en l'atmosfera de la Terra, s'estima que 100 meteorits de diversa grandària (des de xicotets cudols fins a grans roques de la grandària d'una pilota de bàsquet) entren en la superfície terrestre cada any.
Mes tard,parlarem sobre la historia dels meteorits; l'estudi modern dels meteorits va començar l'any 1768 quan va caure un meteorit en la localitat de Lluïx a França.
Per altre lloc, esplaiarem el meteorits mes famosos, com per exemple, “Alan Hills 84001”, “Tunguska” i el “Cañon Diablo.”
2. FENOMEN DE CAIGUDA DE METEORITS
La majoriadels meteoros es desintegran a l'incorporar-se en l'atmosfera de la Terra; no obstant, s'estima que 500 meteorits de diversa grandària (des de petits guijarros fins a grans roques de la grandària d'una pilota de bàsquet) entren en la superfície terrestre cada any; normalment només 5 o 6 d'aquests són recuperats i són descoberts per científics. Pocs meteorits són el bastant grans per a crear cràtersque evidencien un impacte. En comptes d'això, només arriben a la superfície a la seva velocitat terminal (caiguda lliure), i la majoria tan sol crea un hoyo petit. No obstant això, alguns dels meteorits que cauen han causat dany a immobles, bestiar, i fins i tot a la gent.
Els grans meteoroides podrien xocar amb la Terra amb una fracció de la seva velocitat còsmica, originant un cràterd'hipervelocidad d'impacte. La grandària i tipus del cràter dependrà de la grandària, de la composició, del grau de fragmentación, i de l'angle entrante del meteorit. La força de tals col·lisions té el potencial de causar una destrucció extensa.3 4 Els xocs a hipervelocidad més freqüents, normalment són causats per meteoroides de ferro, els quals són més resistents i transiten intactes en l'atmosferaterrestre. Alguns exemples de cràters causats per meteoroides metàl·lics inclouen al cràter del meteorit de Barringer, els cràters de Wabar, i el cràter de Wolfe Creek, ja que meteorits de ferro van ser trobats en aquests cràters. En contrast, fins i tot els cossos pedregosos o gelats que són relativament grans (com els cometis petits o els asteroides) i que arriben a pesar milions de tones, sónfrenats en l'atmosfera, i per tant no fan cràters d'impacte.5 Encara que tals esdeveniments no són freqüents, poden provocar una considerable commoció; el famós cràter de Tunguska probablement va resultar de tal incident.
Grans objectes pedregosos (de centenars de metres en diàmetre o més i que assoleixen pesar desenes de milions de tones o més) poden aconseguir la superfície i causar grans cràters, noobstant això, aquests són molt rars. Aquests esdeveniments generalment són tan enèrgics que el meteoro impactor es destrueix per complet sense deixar cap meteorit. (El primer vestigi d'un meteorit pedregoso trobat en associació amb un gran cràter d'impacte va ser el cràter de Morokweng a Sud-àfrica,6 descobert al maig de 2006).
Existeixen diversos fenòmens bé documentats sobre caigudes de...
El nostre tema tracta dels meteorits, un meteorit és un objecte sòlid que provinent de l'espai exterior, cau a la superfície de la Terra. Encara que hi ha meteorits que no suporten la pressió de la terra i se desintegren. Els antics el cridaven les “pedres que cauen del cel.
En primer lloc explicarem què són els meteorits i esplaiem el meteorit petri mes gran, que va caure aNebraska.
A continuació parlarem sobre la caiguda de meteorits, la majoria, es recobren sobre la base d'avistaments de les boles de foc i/o el descobriment de l'impacte en els sòls.
Després, esplaiarem els tipus de meteorits, perque tots el meteorits no son iguals, ja es nota en el moment d'observar-los visualment. Hi ha molts criteris de classificació, però un criteri químic és elsegüent: Condrites, Acondrites, Metalics i Metalo-Rocosos.
En el següent punt, explicarem el fenomen de caiguda de meteorits, la majoria dels meteorits es desintegren a l'incorporar-se en l'atmosfera de la Terra, s'estima que 100 meteorits de diversa grandària (des de xicotets cudols fins a grans roques de la grandària d'una pilota de bàsquet) entren en la superfície terrestre cada any.
Mes tard,parlarem sobre la historia dels meteorits; l'estudi modern dels meteorits va començar l'any 1768 quan va caure un meteorit en la localitat de Lluïx a França.
Per altre lloc, esplaiarem el meteorits mes famosos, com per exemple, “Alan Hills 84001”, “Tunguska” i el “Cañon Diablo.”
2. FENOMEN DE CAIGUDA DE METEORITS
La majoriadels meteoros es desintegran a l'incorporar-se en l'atmosfera de la Terra; no obstant, s'estima que 500 meteorits de diversa grandària (des de petits guijarros fins a grans roques de la grandària d'una pilota de bàsquet) entren en la superfície terrestre cada any; normalment només 5 o 6 d'aquests són recuperats i són descoberts per científics. Pocs meteorits són el bastant grans per a crear cràtersque evidencien un impacte. En comptes d'això, només arriben a la superfície a la seva velocitat terminal (caiguda lliure), i la majoria tan sol crea un hoyo petit. No obstant això, alguns dels meteorits que cauen han causat dany a immobles, bestiar, i fins i tot a la gent.
Els grans meteoroides podrien xocar amb la Terra amb una fracció de la seva velocitat còsmica, originant un cràterd'hipervelocidad d'impacte. La grandària i tipus del cràter dependrà de la grandària, de la composició, del grau de fragmentación, i de l'angle entrante del meteorit. La força de tals col·lisions té el potencial de causar una destrucció extensa.3 4 Els xocs a hipervelocidad més freqüents, normalment són causats per meteoroides de ferro, els quals són més resistents i transiten intactes en l'atmosferaterrestre. Alguns exemples de cràters causats per meteoroides metàl·lics inclouen al cràter del meteorit de Barringer, els cràters de Wabar, i el cràter de Wolfe Creek, ja que meteorits de ferro van ser trobats en aquests cràters. En contrast, fins i tot els cossos pedregosos o gelats que són relativament grans (com els cometis petits o els asteroides) i que arriben a pesar milions de tones, sónfrenats en l'atmosfera, i per tant no fan cràters d'impacte.5 Encara que tals esdeveniments no són freqüents, poden provocar una considerable commoció; el famós cràter de Tunguska probablement va resultar de tal incident.
Grans objectes pedregosos (de centenars de metres en diàmetre o més i que assoleixen pesar desenes de milions de tones o més) poden aconseguir la superfície i causar grans cràters, noobstant això, aquests són molt rars. Aquests esdeveniments generalment són tan enèrgics que el meteoro impactor es destrueix per complet sense deixar cap meteorit. (El primer vestigi d'un meteorit pedregoso trobat en associació amb un gran cràter d'impacte va ser el cràter de Morokweng a Sud-àfrica,6 descobert al maig de 2006).
Existeixen diversos fenòmens bé documentats sobre caigudes de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.