els miralls venecians

ELS MIRALLS VENECIANS

Resum:
Ens situem en l'any 1792, la història comença amb l'arribada a Pàdua amb retard de Giovanni Conti (des de Nàpols) per estudiar a l'Universitat un curs dedocumentació històrica amb el reconegut catedràtic Giacomo Amadio. Cansat, desprès de contemplar il·lusionat la universitat, va cap a la fonda Veneciana, però degut al seu retard es troba sense allotjament, jaes comença a desesperar quan una dona d'edat (Alessandra) li ofereix llogar-li una habitació de casa seva. Ell l'accepta, l'habitació es bastant pobre, sense encant, amb poc mobiliari i un granfinestral que donava directament al pati d'un majestuós però abandonat palazzo ; no li dona una visió gaire agradable, al contrari, però no te més remei que agafar-la.
Conti va fent la vida d'estudiant enl'Universitat, es fa amic de Paolo i de Lena, però comença a sentir un interès especial cap al palazzo, com si hi tingues de passar-hi alguna cosa. Per començar en la seva habitació troba una cartaescrita ràpidament per l'antic llogater que es mostra temorós, inquiet i descriu fantasmagòricament l'habitació i el palazzo, a més, la carta no esta acabada. Allò el fa posar nerviós i decideixinformar-se sobre l'edifici, i surt a buscar la seva companya Lena. Aquesta li explica la historia dels propietaris, la família Balzani, uns banquers famosos per els seus abusos de poder, però el que el vainquietar va ser la llegenda de la maledicció de l'astròleg, una víctima de les seves extorsions, que els va profetitzar que la nissaga Balzani desapareixeria, que el palazzo cauria abandonat i quel'últim membre moriria sol, només assistit al seu funeral, l'enterramorts i els gossos vagabunds, aquest últim Balzani es Beatrice; una desgraciada noia que no va poder sortir de la decadència i patiaatacs de somnolència, que segons diuen, la mantenien jove, la llegenda va començar amb ella quan va desaparèixer i va ser batejada com “la que no morí mai”. Evidentment això no fa res més que...