Els mitjans de comunicació

3. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

En tota comunicació hi ha de existir un emissor, un receptor, i un canal per on es transmet el missatge. Es aquesta funció, la que avui en dia acompleixen els mitjans de comunicació en la nostra societat. Aquests mitjans, son els encarregats de fer-nos arribar una noticia des del lloc on es produeix, d’apropar el mon als nostres sentits. És el canal, que porta elmissatge al receptor, nosaltres. Aquests, veuen, interpreten i exposen.

3.1. La interpretació de la realitat

Els mitjans de comunicació son, per definició, lliures i imparcials, es a dir, objectius. Son la plasmació d’un fet real des d’un punt de vista neutre. La seva missió consisteix tan sols, en informar.

El problema, sorgeix quan, acompanyant a la noticia real, s’introdueixenopinions, comentaris, elements subjectius que li fan perdre l’objectivitat al text.
Aquestos, generalment venen donats per una mateixa tendència, que te la finalitat de portar al lector cap a una opinió o conclusió determinada. Es el que anomenem línea editorial. La publicació, davant una mateixa noticia, ens informa tan sols del que li interessa informar, tergiversant, canviant o inclús ocultant laresta de la informació.


3.2. El Poder dels mitjans de comunicació

Les línies editorials, abans esmentades, van en funció de qui domina els mitjans. Els mitjans constitueixen, en l’actualitat, un fort poder, indispensable per tal d’arribar a un govern. Aquest, es tan fort, que hi ha gent que d’atrevit a qualificar-lo com el quart poder, posant-los a l’altura dels altres tres. I no es per amenys. Qui posseeix i controla aquest, controla la gent, controla l’opinió de les masses, i pot dirigir-la cap on li sembla.

En l’actualitat, podem dir, que els pobres no tenen veu, encara que tinguin vot; al contrari els rics, els poderosos, disposen de totes les veus, es troben en possessió de tots els monopolis, inclosos els informatius, doncs qui domina els mitjans obté més parcel•les depoder.

Els mitjans de massa, resulten la veu i el rostre dels que s’ho poden permetre i ho paguen, encara que criden desaforadament que ells són premsa independent i sobirana. Lliures, parcials... Una gran mentida.

Per aquestos, els pobres no constitueixen notícia, a no ser quan interessa als rics, és a dir, en benefici propi. La notícia ve donada en favor dels què més tenen, els méspoderosos. El que paga és el que mana.

Quan són els mitjans de massa els que gallegen de salvadors de la pàtria gràcies a què suposadament trauen les coses a la llum abans que ningú, ull, molta atenció amb ells, perquè inclús llavors, la desinformació contaminant se sobreposa a la informació, la qual es porta a terme de dos maneres aparentment contradictòries, encara que no són una altra cosa quecomplementàries: el silenci i l’allau d’idees fins a aconseguir la confusió.
La majoria dels grans mitjans de comunicació occidentals no sempre comuniquen, sinó que enfosqueixen la realitat.

Els mitjans de comunicació informen de manera molt fragmentària ja que trenquen la realitat i informen per mitjà de micronotícies. En els telenotícies hi ha herois i

vilans, rics i pobres, i es maneja lanotícia com un polvorí contra els pobres i contra els que menys poder tenen.
Els mitjans de comunicació busquen el costat més negatiu i fosc de la notícia com si la felicitat en el món s’haguera acabat, cosa que en els anuncis no es reflecteix ja que tot és perfecte i tots feliços. Contrastos i confusió.

A més, una altra característica dels mitjans de comunicació és la seva dissimetria, és a dir,que se centra en els fets més interessants de la humanitat, sense donar importància al que no els donaria l’audiència desitjada, a pesar de que potser tingui molta. Tan sols ensenya el que l’interessa, el que li mana la seva línia, el qui li ordena qui posseeix el poder.
Per exemple, els mitjans de comunicació se centren exclusivament en el conflicte de Kosovo, sense fixar-se en les penúries...