Els Nens Del Barri Roig

La Índia, país de colors i olors, ha estat sempre considerat un país diferent. País d’atracció per molts turistes occidentals pel xoc cultural al que estàs constantment subjugat. Un país que el potsarribar a estimar o a odiar, però mai, i això està clar, et deixarà indiferent.
Aquests nens viuen en un barri on ningú en vol saber parlar, on l’esperança gairebé ni hi és anomenada. Aquest és elBarri Roig de Calcuta, un barri que està condemnat a la prostitució, a les drogues i a la delinqüència. Si neixes en aquest indret ja estàs predestinat, tot entra en un cicle viciós que en serà moltdifícil sortir-ne. Ells saben i coneixen altres realitats però es resignen i saben que mai sortiran d’aquest cercle viciós al que estan amarrats, i saben que el seu futur està predestinat i sentenciat.A través del documental es pot apreciar com a l’Índia existeix una forta estructura social, es tracta d’un país conformat per un sistema de castes i on la mobilitat social sembla ser pràcticamentinexistent. El més sorprenent, és com està integrada aquesta jerarquització en l’imaginari col•lectiu i com ho podem percebe en els mateixos nens del documental, “es preciso aceptar que la vida es tristey dolorosa eso es todo” (Tapasi). Es tracta d’un exemple més, de què els estigmes preconcebuts de la societats tenen una forta influència en l’autodefinició que un mateix que li pugui aplicar.
És unbarri estigmatitzat pels actor que hi habiten i per la resta de la societat. La Tieta Zana, tal i com li anomenen els nens del Barri Roig busca, lluita i acompleix tot el possible perquè els nens queestan al seu càrrec, fen el projecte de fotografia, puguin tenir una vida fora d’aquest indret, utilitzant la l’educació com a únic sistema i pont de potencial de via d’escampament d’aquestsheterosterotips i autoesterotips al que estan lligats, marcats i etiquetats, i que en conseqüència els condemnen a la perpètua exclusió social. Però el camí es fa complicat ja què ser fill d’una prostituta...