ELS ORÍGENS DE LA LITERATURA. TROBADORS, JOGLARS I POETES


ELS ORÍGENS DE LA LITERATURA. TROBADORS, JOGLARS I POETES
Parlar dels orígens d’una literatura pot ser una qüestió polèmica, més encara si tractem de fixar els orígens de la nostra literatura. En el cas de la literatura catalana, els seus orígens són tardans en relació a unes altres literatures romàniques. No trobem, en efecte, una literatura catalana escrita fins a la segona meitat del segleXIII.
Això no indica que no hi haguera una literatura catalana oral, però, d’aquesta –òbviament- no en consten textos.
NAIXEMENT DEL CATALÀ
La llengua catalana naix de l’evolució del llatí vulgar de la província Tarraconensis, i més, d’allò que seria la Marca Hispànica. Podem afirmar, en aquest sentit, que hi ha un català diferent al voltant del segle VIII i, sobretot, en el període que abastaels segles IX-XI. És imaginable, doncs, l’existència d’una literatura oral de la qual, però, -repetim-ho- no en consten textos.
Hem d’esmentar, a més, l’existència d’una literatura escrita en llatí, que, com és d’esperar, es troba en mans eclesiàstiques. Fins el segle XIII destaquen les obres de l’abat Òliba (971-1046), l’anònim enamorat de Ripoll (finals del segle XII) i el Carmen Campidoctoris(1098-1099).
Però parlar de llengua escrita no implica pensar en textos exclusivament literaris, sinó fer-ho també de textos no literaris. entre els primers textos escrits en català, i que no eren literaris, podríem citar la traducció del Forum Iudicum, de la primera meitat del segle XII, versió literal d’un codi de lleis visigòtic, amb glosses interpolades, només se’n conserva un fragment,actualment, a Montserrat. De la segona meitat del segle XI tenim la Cançó de Santa Fe; és la vida prosificada de Santa Fe d’Agen, en un manuscrit troba al Rosselló; els estudiosos no acaben de posar-se d’acord sobre si és un text escrit en català o en occità. Finalment trobem les Homilies d’Organyà (Alt Urgell), de la segona meitat del segle XII o principis del XIII, es tracta d’uns vuit fulls quecontenen apunts per a sis sermons, un d’ells incomplet; les estructures lingüístiques d’aquest text són molt més aprovençalades que les del Forum Iudicum. L’existència de les Homilies d’Organyà no demostra que siga el primer text religiós escrit en catlà, ja que, des del Concili de Tours, el 813, l’Església recomanava la predicació en vulgar, recomanació vigent a Catalunya el mateix segle IX.
Apartir de la segona meitat del segle XIII, coincidint amb el final de les relacions amb Occitània, i amb les conquestes de Jaume I, es produeix un esclat de la producció en català ent tots els gèneres i en tot el domini que s’acabava de completar. I, així, tenim textos en el camp de la historiografia, com De rebus Hispaniae, el Libre dels Feyts, de Jaume I, i la Crònica de Desclot; en el camp religiósi del pensament, com les Vides de Sants del Rosselló i les obres de Ramon Llull i d’Arnau de Vilanova; i en el camp jurídic, com el Llibre del Consolat de Mar, en gran part compilat a València; els Costums de Tortosa, els Usatges de Barcelona, i els Furs de Valèncila.
Però si podem parlar d’una certa normalitat en diversos camps de l’ús de la lletra escrita, no sembla que aquesta siga lasituació real en el camp de la lírica. En aquest terreny, la llengua utilitzada no era el català, sinó l’occità.
PER QUÈ ELS POETES CATALANS ESCRIGUEREN POESIA EN UNA LLENGUA QUE NO ERA LA PRÒPIA?
Aquesta qüestió s’explica per una sèrie de raons: d’una banda, hi ha el gran prestigi de la poesia trobadoresca, el primer cos poètic de l’Europa Occidental en l’Edat Mitjana en una llengua no llatina, laqual cosa va atraure els autors catalans, d’una altra banda, hi ha la PROXIMITAT GEOGRÀFICA entre Catalunya i Occitània; també consta L’AFINITAT LINGÜÍSTICA entre les dues llengües, més evident en aquella època, fins a l’extrem que algun estudiós, com Jordi Colomina, pensa que en els segles XII i XIII no devia haver-hi diferències entre ambdues llengües; a més, figuren les RELACIONS ECONÒMIQUES i...