Els Orígens De La Música Polifònica
L’evolució del cant gregorià i de tota la música posterior està relacionada amb el naixement i el perfeccionament de l’escriptura musical. El desenvolupamentde la música va comportà la necessitat d’escriure els sons,que va provocar que cada cop la música fos més difícil.
2.5. L'INICI DE LA POLIFONIA
L'inici se situa a principis del segle IX.Al principi era una veu principal (Cant Gregorià), la segona veu se separa nota contra nota a uba distància de quarta per tornar al principi, aquest sistema s'anomena organum. A Anglaterra existia untipus d'organum anomenat gymel, amb una distància de tercera. Al segle XI va sorgir el discantus o organum
liure que consistia en que una veu puja i l'altra baixa a l'inrevés. A principis del segleXII la segona veu se separa de la primera fent dibuixos melòdics sobre el cant religiós, aquest tipus de polifonia s'anomena organum melismàtic o florejat. Mes endavant s'afegiren altres veus. Aquestdomini de la polifonia afavorí l'aparició del conductus, on el compositor ja deixa el cant pla per crear nous temes músicals.
Com reconeixer la musica medieval
Els principals instrumentsbaixos:
L'arpa
Les flautes
El llaüt
L'orgue portatiu
El rebec
El saltiri
La Viola de roda
Els principals instruments alts
La cornamusa
Les flautes de tessitura més aguda
El sacabutx
La xeremia
El tambor, la pandereta i altres instruments de percussió
2.3 EL CANT GREGORIÀ
El Papa Gregori I, per tal de tornar a donar un sentit d'unitat al cristianisme,va treballar per recopilar els cants propis dels primers cristians deixant de banda les possibles innovacions que cada lloc havia anat afegint. Aquest tipus de música va ser el propi i únic del'església cristiana durant molt temps. En honor al seu primer recopilador, avui dia el coneixem com a cant Gregorià.
En el seu temps aquesta música religiosa s'anomenava cant pla pel dibuix de la seva...
Regístrate para leer el documento completo.