ELS ORIGENS DE ROMAd

TIT LIVI La traducci ha estat feta sobre el text llat de ledici de ROBERT MAXWELL OGILVIE, publicada per Oxford University Press, lany 1974, en una reimpressi de lany 1984.  PROLEG Valdr la pena escriure les gestes del poble rom des de lorigen de la seva ciutat Ni nestic segur ni, si ho estigus, matreviria a dir-ho, perqu madono que s un tema tan antic com conegut, des del moment que sempre hiha nous escriptors que confien poder aportar quelcom de nou a la histria o poder superar lantiguitat rude en lart descriure. Sigui com sigui, em ser motiu de complaena haver-me ocupat jo mateix, per la meva banda, de la memria de les gestes del poble ms important de la terra. I si entre un seguit tan gran descriptors la meva fama s escassa, em consolar pensant en la noblesa i en la importnciadaquells que enfosqueixen el meu nom. La tasca implica, a ms a ms, un treball immens, perqu aquesta ciutat es remunta a ms de set-cents1 anys i perqu, partint duns comenaments insignificants, ha arribat a lextrem de patir problemes a causa de la seva prpia magnitud estic ben segur que els primers orgens i els fets immediats no plauran gaire a la majoria de lectors que frisaran per arribar als ltimstemps en els quals les forces dun poble tan vigors es destrueixen elles mateixes. Per, amb tot aix jo tamb busco una recompensa al meu treball allunyar-me un temps de la contemplaci dels mals que la nostra poca ha vist al llarg dels anys, mentre vaig investigant amb tota la meva atenci els fets antics, defugint del tot qualsevol preocupaci que pugui inquietar lnim dun escriptor, encara que noaconsegueixi desviar-lo de la veritat. Les coses que han precedit o han acompanyat la fundaci de lUrbs es presenten embellides ms aviat amb llegendes potiques que amb testimonis fiables de les empreses dutes a terme, i no s la meva intenci demostrar-les o refutar-les. A lantiguitat, se li concedeix aquesta llicncia de fer ms sublim el naixement de les ciutats barrejant les coses humanes amb les divines.I si a algun poble s lcit divinitzar els seus orgens i fer-ne responsables els dus, el poble rom ha obtingut tanta glria amb les armes que, quan diu que Mart s el seu pare i el del seu fundador, els altres pobles de la terra ho han de tolerar amb tanta equanimitat com suporten el seu domini. Per, tant si aquests relats o altres semblants han de ser criticats, com si han de ser acceptats, no pensodonar-hi gran importncia cal que sem concedeixi tota latenci per a aquestes altres coses quina mena de vida va existir, quins costums hi va haver, per quins homes i amb quins mtodes, en la guerra i en la pau, fou creada i engrandida la nostra potncia desprs, que sem vagi seguint mentre la disciplina ja comenava a trontollar una mica i primer els costums es van fer com a relaxats, a continuaci vananar baixant cada cop ms i quan, finalment, van comenar a desplomar-se fins a arribar a aquests temps en els quals no podem aguantar ni els nostres mals ni els seus remeis. El ms saludable i fructfer de lestudi de la histria s que un en pot treure tota mena de llions, escrites en documents il.lustres daqu un agafa el que conv imitar per a ell mateix i per a lEstat, i el que conv evitar, perqu signominis a linici i al final. Daltra banda, o b menganya lafecci al treball que he comenat, o b mai no hi va haver cap estat ms gran ni ms irreprotxable ni ms ric en bons exemples, ni dins cap altra ciutat no van penetrar ms tard lavarcia i la luxria, ni hi va haver un altre lloc on la pobresa i lausteritat fossin considerats honors importants durant tant de temps. Com menys abundncia de coses hihavia, menys desig hi havia de tenir-ne recentment les riqueses han portat lavarcia, i els plaers abundants provoquen el desig danar a la runa i de perdre-ho tot en el luxe i en la disbauxa. Per, en el moment diniciar una empresa tan gran, hem de deixar de banda les queixes, que no sn gens agradables, encara que potser siguin necessries. Si, com fan els poetes, nosaltres tamb tinguessim el...