Els paisatges vegetals a espanya

Els paisatges vegetals a Espanya
Les formacions vegetals es disposen en comunitats, el conjunt de les quals constitueix el paisatge vegetal d’una àrea. Hi ha 5 tipus de paisatge vegetal a Espanya:
* Els paisatge vegetal del clima oceànic. Correspon a la regió floral euro-siberiana. Les seves formacions vegetals característiques són:
a) El bosc caducifoli està constituït per arbres alts,amb tronc recte i llis, i fulla gran que cau a la tardor. Té poques espècies, que es reuneixen formant grans masses. Les més característiques són el riure pènol i el faig. Al sotabosc creixen falgueres i molses.
* Faig. Tolera malament la calor i molt bé el fred, exigeix humitat i per això és un arbre de muntanya. S’adapta a sòls calcaris i silicis. Té un creixement bastant lent. La fusta ésdura i de bona qualitat. Es troba sobretot a la serralada Cantàbrica i el Pirineu navarrès.
* Roure. Té poca tolerància al fred i exigeix menys humitat que el faig, per això es situa a altures més baixes. Té un creixement lent. La fusta és dura. Es troba a Galícia i a la serralada Cantàbrica.
* El castanyer. Formació vegetal secundària, se’n poden aprofitar el fruit i la fusta.
El bosccaducifoli ha reduït la seva extensió per mor de la pèrdua d’usos tradicionals de la seva fusta. En l’actualitat s’han repoblat grans extensions amb arbres de creixement ràpid i bon aprofitament econòmic com el pi i l’eucaliptus (ambdues repoblacions han estat criticades)
b) La landa i el prat. La landa és una vegetació densa de matoll i l’altura varia. La landa apareix com a degradació del bosccaducifoli. Sol emprar-se per a llit d’animals i després d’adob. Els prats són una vegetació herbàcia que ocupa grans extensions de terreny als paisatges oceànics.
* El paisatge vegetal de clima mediterrani. Correspon a la regió floral mediterrània. Les formacions s’han adaptat a la sequera estival mitjançant diferents sistemes. Les seves formacions vegetals més característiques són:
a)El bosc perennifoli. Format per arbres de mitjana altura de fulla perenne, tronc no rectilini i gruixut. Posseeix un sotabosc ric ja que els arbres es situen un poc apartats els uns del altres i la llum entra fàcilment.
* Alzina. És l’arbres més comú en el clima mediterrani. Resistent a la sequera i s’adapta a tots els sòls. La fusta és molt dura i resistent. Podem trobar-la a Sierra Morena,Extremadura i a la serra de Guadarrama.
* Alzina surera. Necessita humitat i sòls silicis. La fusta és molt dura i resistent i l’escorça s’empra per l’obtenció de suro. Es concentra al sud-oest peninsular, al sud d’Andalusia, al nord-est de Catalunya i Castelló.
* El pi és una formació vegetal secundària. S’adapta a condicions extremes així com a sòls diversos. S’ha estès per moltes zonesper mor de la intervenció humana, ja que és de creixement ràpid.
En l’actualitat s’intenta conservar el bosc caducifoli mitjançant el sistema de la devesa.
b) El matoll. És el resultat de la degradació del bosc per l’ésser humà. En presenta tres tipus característics:
* La màquia és una formació arbustiva de més de dos metres d’altura, molt densa i quasi impenetrable.
* La garriga estàformada per arbustos i matolls de poca altura, que deixen algunes zones sense cobrir on hi apareix la roca.
* L’estepa està formada per herbes baixes, entremesclades amb arbusts espinosos, baixos i discontinus, que deixen al descobert sòls pobres. És pròpia de zones semiàrides del sud-est peninsular i de la vall de l’Ebre.
* El paisatge vegetal de ribera. En les riberes dels rius, el sòls’impregna d’humitat, per la qual cosa la vegetació té trets diferents de la del seu entorn. La presència constant d’aigua fa que només hi puguin viure certes espècies. Els boscos de ribera estan formats per espècies com el vern i el salze, l’àlber i el freixe i l’om. Alguns d’aquest arbres s’usen per carcasses i embalatges, són de creixement ràpid i fusta tova. Juntament amb els boscos hi...