Els Pirates

Acte I

Una platja de la Costa Brava.

Una cala dels voltants de cap Roig, amb la seva platja i unes roques que s'enfilen. Un tros lluny, una goleta ancorada en una mar en calma. Quan s'aixeca el teló, es poden veure grups de pirates que beuen o juguen a cartes. SAMUEL, el contramestre pirata, va de grup en grup i omple els gots amb un flascó. FREDERIC seu al fons, abatut.

1- OMPLE EL GOTD'AQUEST PIRATA

COR-Omple el got d'aquest pirata
vessa el vi per tot arreu
omple el got de vi escarlata
que jo sóc qui més en beu.
SAM-És que avui ell s'allibera
del contracte eventual
l'aprenent es torna fera
i el pirata és oficial!
TOTS-S'ha acabat l'aprenentatge.
Que tinguis sort en el teu viatge!
SAM-Frederic, ja ets un diable,
has complert els vint-i-un
i una festa incomparablet'ho recorda amb gots amunt!
TOTS-S'ha acabat l'aprenentatge,
que tinguis sort en el teu viatge!
Omple el got d'aquest pirata...

(Frederic s'aixeca i va cap al REI PIRATA que entra)

REI-Sí, Frederic, des d'avui tens la categoria de membre de ple dret de la nostra colla.
TOTS- Visca!
FREDERIC- Amics meus, us agraeixo de tot cor les felicitacions, però no hi puc correspondre com usmereixeu.
REI- Què vols dir?
FREDERIC- Avui que s'acaba el meu aprenentatge, avui mateix, m'acomiado de vosaltres per sempre.
REI- Però això és bastant inexplicable. No hi ha ningú que cobri l'ancora amb més entusiasme que tu quan es tracta d'anar a abordar i enfonsar els ferris de la transmediterrània.
FREDERIC- És clar. Ho he fet tant bé com sabia. Per què? Doncs perquè era el meu deure com agrumet i aprenent, i jo sóc l'esclau del deure. Quan era un nen petit, vaig ingressar de manera oficial com a aprenent a la teva banda. Va ser per error, però tant se val, era culpa meva, no vostra. I el meu sentit de l'honor em va obligar a quedar-m'hi.
SAM- un error? A veure, quin error?
FREDERIC- No ho puc dir per delicadesa, perquè afecta a la meva mainadera, la meva benvolguda Ruth.

(Ruths'aixeca i s'hi acosta)

RUTH.- No, estimat senyor, ja fa massa temps que ho porto a dins, més valdrà que ho deixi anar d'una vegada.

2- AL FREDERIC LI AGRADAVA TANT

RUTH-Al Frederic li agradava tant la vida marinera
que de petit es volia embarcar de qualsevol manera.
I son pare em diu justament a mi que li sóc la seva tata.
“Me'l duràs a la mar i que aprengui allà a ser pilot d'unafragata.!

Sóc de pagès i no sé què és tot això de les fragates,
del mar només n'havia après històries de pirates.
I queda entès com no saber res de coses tant senzilles
com els noms dels mar, els vaixells que hi ha, velam, timons i quilles,
em va fer girar el cap i cometre un nyap amb la immensa mala pata.
Em vaig despistar i vaig encarrilar el marrec a ser pirata.

Un trist error que vede que jo vaig ser tant i tant sabata
per no distingir ignorant de mi, pirata de fragata.
Em un moment, vaig tenir present el gruix del meu desastre,
p'rò no vaig trobar el valor de tornar deixant aquí el sapastre.
Les mainaderes no tenim por de canviar les nostres eines
i així em vaig convertir en cuinera i en pirata de fer feines.
I amb el malentès jo sóc una més de la gent que roba i mata,no ho hauria estat si l'hagués embarcat a bord d'una fragata.

RUTH- Oh, perdona'm, Frederic, perdona'm! (s'agenolla)
FREDERIC- Aixeca't, dolça Ruth, estàs més que perdonada.
RUTH- (s'aixeca) És que pirata i fragata em sonaven igual. S'assemblaven tant!
FREDERIC- S'assemblaven, i encara s'assemblen, tot i que amb quinze anys de fer el pirata no hàgim vist mai cap fragata. Però la qüestió ésque aquest migdia recobro la llibertat. Per tant, ja us puc dir que, un per un, us estimo a tots amb un efecte indescriptible. Ara bé, col·lectivament, em repugneu i us detesto com una mala cosa. Ah, compadiu-vos de mi, estimats amics, perquè el meu sentit del deure és tant exacerbat que, ara que ja he complert el meu contracte, em veuré forçat a dedicar-me en cos i ànima al vostre extermini!...