Els Poetes Maleïts
Páginas: 10 (2345 palabras)
Publicado: 27 de abril de 2012
Els poetes maleïts
4. Literatura | dimecres, 25 d'abril de 2012 | 14:33h
El 1888 Paul Verlaine publicava Els Poètes maudits, una obra de prosa poètica, que a través del reconeixement de l’obra de sis poetes francesos englobaria, sense pretendre-ho, un estil poètic i un tarannà artístic: una singular forma d’esdevenir i d’articular vida i pensament creatiu, entre l’avern de la patologia i dela provocació. I entre elles, l’existencialisme crític d’afirmació individual.
Jo no sortiré aquí a fora, seràs tu qui haurà d’entrar dins meu Jim Morrison
¿ Em busques ? Entra per la ferida ... Es l’únic camí Friederich Nietzsche
El pensament de Friederich Nietzsche es confina paradigma de l’articulació subjacent a la raó cientíco-tècnica i a la moral jueva-cristiana de la societat.Afronta l’individualisme a l’homogeneïtzació social i a l’adoctrinament moral, acollint la concepció que li és inherent al “poeta maleït”. El perspectivisme dissolutiu nietzschessià es presta contra la moral. No hi ha veritats últimes per les accions humanes, sinó judicis contingents que responen a la voluntat d’imposar-se en una incessant pugna discursiva, on la interpretació dels fets és, merament,emblemàtica, objecte de poder i de domini. Per tant, l’individu ideal, per Nietzsche, el Superhome, ha de ser capaç de superar els convencionalismes socialment designats per validesa i obligatorietat, encobridors, dogmàtics i absoluts. La transvaloració moral i la voluntat de poder no estan lliures de compunció, doncs “així és abocat un estel a l’espai buit, i al fred sospir de la soletat” [1]però, esdevindrà única gerència per a l’afirmació individual.
I la facultat quimèrica del poeta que li permet concebre la realitat, percebre-la sensorialment i transmetre-la lliure dels pensaments preestablerts, dogmàtics i absoluts, l’emplaça a l’ideal de l’ens nietzschessià.
Tu camines per sobre seu, però com més amunt pugis, més petit et veuran els ulls de l’enveja. Sempre, el més odiat ésaquell qui vola Així parlà Zaratustra. F. Nietzsche
Jo sempre seré un home de paraules. Més que no pas un ocell . Jim Morrsion
La publicació de Els Poètes maudits de Verlaine, suposa la creació d’una concepció referida als representants del simbolisme poètic, de signe decadent; bastida per la incomprensió social i literària; propera a la idea de
l’estètica del moviment romàntic de laprimera meitat del segle XIX, que no enalteix, però, al poeta. Verlaine exposa la implicació de la dialèctica implícita entre genialitat i maledicció, quina última conduïa a l’hermetisme i a la idiosincràsia literària. El concepte fou extret del poema “Vendició” de Charles Baudelaire. Quan per el mandat d'un suprem poder, Apareix el poeta en aquest món fastiguejat, Aterrida i llançant mil blasfèmies,la seva mare Alça el puny a Déu, el qual d'ella s'apiada: Fragment “Vendició” Les Flors del Mal. C. Baudelaire La tendència liberal, sovint vinculada al consum d’alcohol i drogues, la codificació específica dels textos poètics i la mort prematura, circumscriuen els trets més importants per a la denominació dels poetes maleïts. Comparativament al rellotge que s’avança, determinant una atribucióanticipant al poeta, Baudelaire resol la incapacitat d’enteniment [2] de la societat que els és coetània. Una assumpció errònia, o incompleta, de la irreverència poètica i de la transgressió extraliterària. Una opció existencialista d’afirmació personal, que precedeix la rebel·lia i allotja la solitud i el desdeny
Veure l’Univers en un gra de sorra i el Paradís en una flor: Atrapar l’Infinit alpalmell de la teva mà I l’Eternitat, en una hora William Blake
William Blake (1757-1827) fou un artista total. Poeta, filòsof i pintor, místic i visionari del Romanticisme, considerat el precursor del Surrealisme. Esperit lliure, amb idees socials i polítiques avançades per al seu temps fou reconegut per la Ecclesia Gnostica Catholica, com a sant, però declinat pel domini intel·lectual i...
4. Literatura | dimecres, 25 d'abril de 2012 | 14:33h
El 1888 Paul Verlaine publicava Els Poètes maudits, una obra de prosa poètica, que a través del reconeixement de l’obra de sis poetes francesos englobaria, sense pretendre-ho, un estil poètic i un tarannà artístic: una singular forma d’esdevenir i d’articular vida i pensament creatiu, entre l’avern de la patologia i dela provocació. I entre elles, l’existencialisme crític d’afirmació individual.
Jo no sortiré aquí a fora, seràs tu qui haurà d’entrar dins meu Jim Morrison
¿ Em busques ? Entra per la ferida ... Es l’únic camí Friederich Nietzsche
El pensament de Friederich Nietzsche es confina paradigma de l’articulació subjacent a la raó cientíco-tècnica i a la moral jueva-cristiana de la societat.Afronta l’individualisme a l’homogeneïtzació social i a l’adoctrinament moral, acollint la concepció que li és inherent al “poeta maleït”. El perspectivisme dissolutiu nietzschessià es presta contra la moral. No hi ha veritats últimes per les accions humanes, sinó judicis contingents que responen a la voluntat d’imposar-se en una incessant pugna discursiva, on la interpretació dels fets és, merament,emblemàtica, objecte de poder i de domini. Per tant, l’individu ideal, per Nietzsche, el Superhome, ha de ser capaç de superar els convencionalismes socialment designats per validesa i obligatorietat, encobridors, dogmàtics i absoluts. La transvaloració moral i la voluntat de poder no estan lliures de compunció, doncs “així és abocat un estel a l’espai buit, i al fred sospir de la soletat” [1]però, esdevindrà única gerència per a l’afirmació individual.
I la facultat quimèrica del poeta que li permet concebre la realitat, percebre-la sensorialment i transmetre-la lliure dels pensaments preestablerts, dogmàtics i absoluts, l’emplaça a l’ideal de l’ens nietzschessià.
Tu camines per sobre seu, però com més amunt pugis, més petit et veuran els ulls de l’enveja. Sempre, el més odiat ésaquell qui vola Així parlà Zaratustra. F. Nietzsche
Jo sempre seré un home de paraules. Més que no pas un ocell . Jim Morrsion
La publicació de Els Poètes maudits de Verlaine, suposa la creació d’una concepció referida als representants del simbolisme poètic, de signe decadent; bastida per la incomprensió social i literària; propera a la idea de
l’estètica del moviment romàntic de laprimera meitat del segle XIX, que no enalteix, però, al poeta. Verlaine exposa la implicació de la dialèctica implícita entre genialitat i maledicció, quina última conduïa a l’hermetisme i a la idiosincràsia literària. El concepte fou extret del poema “Vendició” de Charles Baudelaire. Quan per el mandat d'un suprem poder, Apareix el poeta en aquest món fastiguejat, Aterrida i llançant mil blasfèmies,la seva mare Alça el puny a Déu, el qual d'ella s'apiada: Fragment “Vendició” Les Flors del Mal. C. Baudelaire La tendència liberal, sovint vinculada al consum d’alcohol i drogues, la codificació específica dels textos poètics i la mort prematura, circumscriuen els trets més importants per a la denominació dels poetes maleïts. Comparativament al rellotge que s’avança, determinant una atribucióanticipant al poeta, Baudelaire resol la incapacitat d’enteniment [2] de la societat que els és coetània. Una assumpció errònia, o incompleta, de la irreverència poètica i de la transgressió extraliterària. Una opció existencialista d’afirmació personal, que precedeix la rebel·lia i allotja la solitud i el desdeny
Veure l’Univers en un gra de sorra i el Paradís en una flor: Atrapar l’Infinit alpalmell de la teva mà I l’Eternitat, en una hora William Blake
William Blake (1757-1827) fou un artista total. Poeta, filòsof i pintor, místic i visionari del Romanticisme, considerat el precursor del Surrealisme. Esperit lliure, amb idees socials i polítiques avançades per al seu temps fou reconegut per la Ecclesia Gnostica Catholica, com a sant, però declinat pel domini intel·lectual i...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.