Els presocràtics

PRESOCRÀTICS (del segle VI a la 1a meitat del segle V aC.)
Personatges que van impulsar una nova manera de pensar sobre la naturalesa, el cosmos, l'univers. Van qüestionar mites i creences a partir de l'ús de la raó i l'argument. Elspodem considerar els primers filòsofs i diem que van iniciar el pas del mite al logos (paraula, raó).
1. AMB UN ARKHÉ ÚNIC
Per una banda, els anomenats filòsofs de Milet (Jònia), que busquen un arkhé material:
Tales: va ser un astrònom i un gran viatger, coneixedor de moltes tradicions, un savi llegendari. Considera que l'arkhé és l'aigua, per tant, és l'estat originari a partir del qual s'haformat el món, la base permanent dels éssers vius, la base física de la terra, el principi de vida...

Anaximandre: va ser deixeble de Tales. Per a ell, la lluita d'elements (aigua, aire, terra i foc) conforma l'equilibri, la naturalesa; l'arkhé és l'apeiron (és indeterminat, indefinit), que controla la lluita de contraris, és la mesura. L'apeiron disposa dels atributs dels déus (immortal,indestructible, diví...) i a partir d'aquest es diferencien oposats com per exemple, càlid-sec, fred-humit... Dóna importància al temps i a l'ordre en el cosmos (importà el rellotge de Sol d'Orient i creà el mapa del món). Amb el pas del temps, naixen coses.

Anaxímenes: sosté que l'arkhé és l'aire, l'al·lè vital. Les coses es formen a partir de l'aire, al refredar-se i condensar-se es torna aigua, alescalfar-se (rarefacció) es torna foc i quan encara es condensa més, es torna terra.. Canvis qualitatius produeixen canvis quantitatius.
I per altra banda, els pitagòrics (Magna Grècia), segons els quals l'arkhé està en la forma (geometria):
Pitàgores de Samos: va ser el fundador d'aquesta comunitat de filòsofs al sud d'Itàlia, que defensaven una sèrie d'aspectes:
Supersticions.
Grat per lamúsica (en sentit de proporció), les matemàtiques i l'astronomia.
Religiositat (dualisme: l'home és un compost separat per un cos mortal i una ànima immortal que va canviant d'individu i evolucionant = transmigració de l'ànima, reencarnació, fins que s'acaba purificant = katharsis).
En contra de la política.
Mitjançant la contemplació (theoria) consideren que el caos aparent oculta un ordre iharmonia (kosmos) subjacent de forces impersonals. Tenen com a arkhé el número (no és material, no és formal). Gust per la dècada; es van inventar un desè planeta)

Alcmeó de Crotona


2. LA QÜESTIÓ DEL MOVIMENT
La realitat és dialèctica
Heràclit: considera que els filòsofs anomenats fins aquí no han volgut entendre el món que hi ha, sinó un món que ells han simplificat. Ell s'interessa pelprocés, els canvis constants. És misantrop (té odi als altres). Estil enigmàtic, expressa el seu pensament amb aforismes, frases curtes. Defensa que la realitat és dialèctica, dinàmica, canviant, l'essència de les coses està en aquest canvi; el resultat de la lluita de contraris (que són necessaris entre ells) és global. El logos manté aquesta lluita, l'harmonia tensa entre totes les coses, laproporció, l'ordre de la matèria... I està representat pel foc, el seu arkhé (etern, s'encén i s'apaga segons la mesura).
El ser és immutable
Parmènides: defensa un racionalisme extrem, utilitza només la raó i rebutja els sentis i a partir d'aquí, dedueix totes les característiques de la realitat (el que es pot saber, el que es pot dir). Sosté dues vies de coneixement:
La de la opinió: a partirdels sentits, el sentit comú, les aparences.
La de la veritat: per mitjà de la raó portada al límit (nega el sentit comú).
La primer regla del pensament és : "El Ser és, el No-Ser no és". El Ser existeix, es pot dir, es pot pensar; el No-Ser, tot al contrari. Característiques del Ser:
Únic (nega la pluralitat).
Etern, indestructible (nega el temps).
Immutable (no hi ha canvi).
Finit,...