Els Professors I La Motivació El Motor De L Aprenentatge

Els professors i la motivació; el motor de l’aprenentatge


Introducció

Els recents canvis en la reforma educativa i la visió personal que tenen els professors sobre l’educació, influencien en la motivació d’aquests a l’hora de portar a terme la seva tasca professional.
La motivació per part dels professors, fet fonamental en el procés d’aprenentatge dels alumnes, influencia directament enl’adquisició de coneixements d’aquests, podent repercutir negativament en la visió que tenen els estudiants davant del coneixement.
Son tant les causes externes al professor com les causes internes les que poden fomentar la falta d’interès i motivació per transmetre els coneixements de manera que siguin significatius. ¿Però, quines poden ser aquestes causes? i ¿com influencia la motivació enl’aprenentatge dels alumnes?
El professor esdevé una part importantíssima del procés, convertint-se aquest en l’intermediari i facilitador de les eines entre coneixements i aprenentatges.
Per conseqüència, la motivació tant dels professors com dels alumnes, es converteix en el motor per a l’aprenentatge significatiu, convertint-se aquesta en el sentit de l’educació.
En les següents línies de l’articlepretenc donar resposta a les causes que poden portar a un professor a la desmotivació i falta d’interès de la seva tasca, i la repercussió que pot tenir aquesta problemàtica en l’aprenentatge a l’escola.






............................................






En algunes situacions ens trobem amb la problemàtica de que el professorat es troba desmotivat en el seutreball i la falta de motivació afecta en la manera de transmetre els ensenyaments i per conseqüència en la motivació dels alumnes sobre la matèria que aprenen.

Aquests, es troben desmotivats en el seu treball degut a una sèrie de circumstàncies que s’estan donant i que es donen al llarg de la seva docència.
Entre les causes trobem unes d’externes com per exemple, que les noves lleiseducatives, marquen unes línies d’actuació i una visió sobre el treball del docent en la que no es tenen en compte els sabers pràctics dels professors, no fent partícips a aquests en la creació i deixant de banda el que poden aportar en el procés.
Evidentment aquest fet, produeix en la persona una erosió sobre la seva imatge professional, fent que el professorat es senti obviat i poc valorat en un procésdel qual formen part.

Les lleis educatives i les reformes s’implanten i s’imposen, amb la nova finalitat de centrar-se només en els resultats acadèmics, pressionant així als professors per aconseguir resultats i deixant de banda aspectes rellevants com l’adequació als contextos concrets, l’atenció als alumnes en la seva especificitat i el prendre cura de les relacions personals amb ells.Aquests, es senten obligats a que les coses funcionin i a adaptar-se ràpidament als nous rols, sentint que tot el fet fins ara no serveix, i tots els esforços no tindran recompensa, ja que les coses tornaran a canviar en qualsevol moment.
Les reformes actuals no tenen en compte els punts de vista dels professors i pressionen per l’efectivitat i la competició. Fent que això repercuteixi en les relacionsentre alumnes i professors, ja els valors estan orientats cap a una línia professionalitzada i no es tenen en compte als alumnes i les seves demandes. Aquest fet genera conflicte, ja que el professor sent que no atén bé als seus alumnes, i els alumnes es senten incompresos.

Aquestes situacions, conjuntament amb problemes personals desencadenen moltes vegades, en situacions d’estrès queprovoquen el síndrome de bornout. Aquest síndrome es caracteritza per ser una situació constant d’estrès en la que es té la percepció de que el context exigeix més del que podem donar. La persona s’arriba a sentir incapaç de portar a terme el seu treball, sobretot l’atenció directe als destinataris, perquè no es creu capaç de poder donar resposta a les demandes.

Podríem dir que aquesta situació és...