Els Registres Lingüístics
Páginas: 2 (419 palabras)
Publicado: 29 de noviembre de 2012
Els registres lingüístics
Variació estilística o registre: variació de la llengua que cada parlant tria per tal d’adaptar-se a la situació de comunicació. Cada parlant fa ús d’una sola varietatdialectal, però, en canvi, coneix diferents varietats lingüístiques.
Factors que determinen els registres:
El tema:
L’àmbit de la realitat a què fa referència el text. Cada tema pot estartractat en un grau d’especialització diferent i, per tant, es parla de temes especialitzats (ús d’un vocabulari més precís, amb termes procedents del llenguatge tècnic, per exemple) i de temes noespecialitzats (temes generals).
El propòsit comunicatiu:
o propòsit subjectiu: el text presenta una informació en què són evidents els sentiments de l’emissor (ús de la primera persona, ús d’un lèxicconnotatiu...).
o propòsit objectiu: el text presenta una informació/explicació més neutra, sense implicacions personals (ús de la tercera persona).
El grau de formalitat:
Que pot indicar el grau derelació (de familiaritat) entre l’emissor i el receptor o el nivell de formalitat d’una situació comunicativa. Tenim, doncs, nivells formals i nivells no formals.
El canal
Utilitzat en la situaciócomunicativa determina dos tipus de registres:
o Orals
o Escrits.
Tipus de registres
Els registres formals
o El registre científic o tècnic
• Propi dels textos científics i tècnics,transmesos, generalment, pel canal escrit.
• Propòsit: descripció i explicació objectiva.
• Predomini de la funció referencial o informativa (objectiu: informar o descriure objectivament).
• Temaespecialitzat.
• Llenguatge denotatiu (clar i precís); ús de termes amb un sentit únic i ben diferenciat.
• Abundància de tecnicismes propis de la denotació.
• Ús, generalment, de frases breus perafavorir la comprensió del text.
o El registre literari
• Propi dels textos amb un alt grau d’elaboració lingüística.
• Canal escrit.
• Voluntat estètica i propòsit subjectiu.
• Llenguatge...
Variació estilística o registre: variació de la llengua que cada parlant tria per tal d’adaptar-se a la situació de comunicació. Cada parlant fa ús d’una sola varietatdialectal, però, en canvi, coneix diferents varietats lingüístiques.
Factors que determinen els registres:
El tema:
L’àmbit de la realitat a què fa referència el text. Cada tema pot estartractat en un grau d’especialització diferent i, per tant, es parla de temes especialitzats (ús d’un vocabulari més precís, amb termes procedents del llenguatge tècnic, per exemple) i de temes noespecialitzats (temes generals).
El propòsit comunicatiu:
o propòsit subjectiu: el text presenta una informació en què són evidents els sentiments de l’emissor (ús de la primera persona, ús d’un lèxicconnotatiu...).
o propòsit objectiu: el text presenta una informació/explicació més neutra, sense implicacions personals (ús de la tercera persona).
El grau de formalitat:
Que pot indicar el grau derelació (de familiaritat) entre l’emissor i el receptor o el nivell de formalitat d’una situació comunicativa. Tenim, doncs, nivells formals i nivells no formals.
El canal
Utilitzat en la situaciócomunicativa determina dos tipus de registres:
o Orals
o Escrits.
Tipus de registres
Els registres formals
o El registre científic o tècnic
• Propi dels textos científics i tècnics,transmesos, generalment, pel canal escrit.
• Propòsit: descripció i explicació objectiva.
• Predomini de la funció referencial o informativa (objectiu: informar o descriure objectivament).
• Temaespecialitzat.
• Llenguatge denotatiu (clar i precís); ús de termes amb un sentit únic i ben diferenciat.
• Abundància de tecnicismes propis de la denotació.
• Ús, generalment, de frases breus perafavorir la comprensió del text.
o El registre literari
• Propi dels textos amb un alt grau d’elaboració lingüística.
• Canal escrit.
• Voluntat estètica i propòsit subjectiu.
• Llenguatge...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.