Els secrets de l'escriptura

Jaume Cabré ens presenta en aquest llibre un aprofundiment que comprèn dos aspectes bàsics de la seva trajectòria literària: la narrativa i el guió audiovisual. En ell ens explica els seus mètodes a l'hora d'enfrontar-se a l'escriptura, i alguns dels seus referents.

L'autor es llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d'ensenyament mitjà en excedència iprofessor a la Universitat de Lleida.
Durant molts anys va compaginar l'escriptura amb l'ensenyament i més endavant incorporà el guionatge televisiu i cinematogràfic. La seva feina literària està centrada en la novel•la i el relat; però també ha publicat teatre i un parell de llibres de reflexió sobre l'escriptura i la lectura, com aquest del que parlarem a continuació i, a més a més, col•labora ambla premsa escrita.

Al llarg de tota la història literària han hagut una quantitat innombrable autors que s'han dedicat a escriure relats meravellosos, fascinants i molt interessants, i cada vegada que llegim un article, llibre o relat que ens produeix aquesta sensació ens preguntem: ¿Com ho faran?, ¿De quina manera els vindrà tal inspiració? Açò es el que tracta de fer comprendre l'autor,reflexionar sobre el seu propi procés creador, i fer-ho de tal manera que el públic ho comprengui. En aquest llibre, Jaume Cabré ens parla no des d’una posició teòrica, sinó des del seu coneixement pràctic, amb franquesa i amenitat.

¿Per què escric?, ¿Per què escriu, un escriptor? Açò és el que pregunta Jaume Cabré, que reconeix que les seves raons són profundes, íntimes i inexplicables, però tambéés una eina d'autoaprenentatge i d'autoconeixement. Però sense cap dubte, el més important per a ell és per què continua escrivint, ja que escriu perquè té coses a dir.
També dóna molta importància al llenguatge, ja que la llengua es un fenomen viu i en procés, que no té veritats absolutes. Els escriptors sempre acaben escrivint en la llengua que els pareix mes còmoda per a transmetre el quevolen dir i, en aquest cas, Jaume Cabré escriu en català per a transmetre amb més èmfasi el que vol dir.
Una altra part molt important que s'assenyala es la música. És una passió que li arriba des de jove. A través de la música i amb el pas del temps obrint-se al món va trobar la seva gran passió, la lectura. Assegura que un lector no té perquè ser escriptor, en canvi, un escriptor mai deixarà deser lector.
A partir d'aquest descobriment apreciem que el gran compromís que es comença a adquirir és amb la llengua, i que l'essència del compromís artístic de l'escriptor es convertir en vida una idea a través de les paraules.

Igual d'important és la ficció i, aquesta té tant de poder perquè es relativista i perquè es una gran metàfora, és a dir, la grandesa de la ficció es la incertitudi el relativisme.
Matisar que el gènere de la ficció ens fa por i per això es creu que es poc seriós, però per altra part, el més essencial d’aquest gènere són els personatges que, a mes de fer i ser, han de sentir, i si un personatge no tè vida es perquè a l’autor li ha fet mandra desenvolupar-lo o perquè no sap.

Jaume Cabré s'inspirà per a escriure aquest llibre en Andrei Platonov, peròtambé ha fet servir textos de Gaston Laforge per a poder explicar-se a les seves classes de literatura.
Segons s'explica l'autor, hi ha tres teories. La primera es la teoria de la mirada indirecta, és a dir, el novel•lista vol anar mes enllà de la realitat aparent de les coses. La segona teoria és la de les ànimes, i en aquesta teoria el novel•lista no dóna vida a una historia i uns personatgesescrits fins que no tenen ànima, emocions etc. Per últim la teoria de la Weltanschauung del gat, on compara el novel•lista amb un gat per a aconseguir el seu objectiu.
Un altre punt és el de que no hi ha un mètode ni un sistema general per a fer novel•les, és a dir, en part, la manera de treballar està lligada a la concepció que es té de la literatura.
Per a l'autor, escriure, com viure, és...