ELS SISTEMES DE JOC OFENSIUS I DEFENSIUS EN CATEGORIES DE FORMACIÓ
Páginas: 11 (2571 palabras)
Publicado: 30 de enero de 2015
ELS SISTEMES DE JOC OFENSIUS I DEFENSIUS EN
CATEGORIES DE FORMACIÓ
Introducció
La clàssica referència de que un entrenador mai no treballa amb dos equips o dos jugadors iguals
és encara més palesa en el cas de les categories de formació. Si bé es poden indicar unes
característiques genèriques bàsiques comunes, és cert que la gran varietat de capacitats de joc
que tenen els jugadors d'aquestnivell ofereixen un ampli ventall d'opcions i de reptes als
entrenadors.
Els jugadors en etapes de formació s'hi troben en plena fase de descobriment i aprenentatge, i
serà essencial que l'entrenador identifique:
•
Quines habilitats coneixen i quin nivell de domini tenen de cadascuna d'elles.
•
Quina capacitat de joc tenen (1x1, 2x2...) i quants conceptes de joc i amb quinaprofunditat
han après.
Els entrenadors hem de desenvolupar aquestes capacitats i habilitats dels nostres jugadors per
poder construir un joc col·lectiu lliure, elaborat per iniciativa dels propis jugadors a partir de la seua
percepció del joc i sense una intervenció rígida i continuada per la nostra part. Per això:
•
S'ha de permetre que el jugador pose en pràctica les habilitats i conceptesapresos.
•
S'ha de possibilitar que el jugador augmente i aprofundisca en les seues habilitats i
capacitat de joc.
Sistemes de joc ofensius en equips en categories de formació
El bàsquet és en sí mateix un esport dinàmic, amb continues transicions ràpides d'atac i defensa.
Si a aquest dinamisme propi del joc li afegim el caràcter impulsiu dels jugadors de les categories
de formació, podemafirmar que el joc dinàmic és el joc natural de les categories de formació.
Açò es tradueix en que:
•
El joc és més ràpid i anàrquic (L'objectiu és recuperar a tota costa la pilota i directament
mirar de fer cistella).
•
Les jugades es succeeixen amb un temps inferior d'execució.
•
El joc és molt mes participatiu (El ritme és molt alt i això demana una rotació constant de labanqueta).
•
Implica a més jugadors en l'èxit ofensiu.
•
El jos és molt més atractiu per als jugadors.
L'evolució de les caracterìstiques psicofísiques, tècniques i tàctiques dels jugadors de formació
marca l'evolució del seu joc. Així, s'han d'introduir conceptes molt elementals en les etapes
d'iniciació (Espais, passar i tallar...) que poc a poc van tenint una data de caducitatquan els
mateixos jugadors evolucionen cap a conceptes de joc més específics.
El nostre treball com entrenadors en aquestes etapes formatives ha de supeditar l'objectiu de la
victòria fonamentada en un sistema de joc fixe a l'ensenyament d'un ampli conjunt de moviments i
opcions que han de permetre als jugadors triar quin d'ells utilitzar en cada moment, acceptant que
siguen ells els queexperimentes, decideixen i s'equivoquen, com un pas més en la seu progressió
dins del joc.
La obsessió per forçar als jugadors a assumir sistemes ofensius rígids i/o clàssics potser simulen
un equip amb unes idees de joc col·lectiu avançades però condueixen als jugadors cap al fracàs al
restringir la seua capacitat de lectura del joc i l'adquisició de les habilitats tècniques necessàries.Igualment, considere que s'han de rebutjar les formes d'atac amb una participació limitada dels
jugadors i dels espais, amb conceptes específics tancats de resolució directa (Per exemple, la
utilització de jugades com el Pick-And-Roll de manera independent i fora d'un context de joc
col·lectiu amb opcions de lliure decisió).
Des d'el meu punt de vista, considere que:
•
La formació ha d'oferirals jugadors una amplia varietat de solucions ofensives adaptades a
les seues característiques individuals i col·lectives. Conèixer el grup de jugadors, tant en el
seu conjunt com de manera individual, permetrà identificar les necessitats formatives, els
punts a enfortir, el ritme d'ensenyament...
•
La formació ha d'evitar la sobrecàrrega d'informació. Tant roin és la manca d'informació...
CATEGORIES DE FORMACIÓ
Introducció
La clàssica referència de que un entrenador mai no treballa amb dos equips o dos jugadors iguals
és encara més palesa en el cas de les categories de formació. Si bé es poden indicar unes
característiques genèriques bàsiques comunes, és cert que la gran varietat de capacitats de joc
que tenen els jugadors d'aquestnivell ofereixen un ampli ventall d'opcions i de reptes als
entrenadors.
Els jugadors en etapes de formació s'hi troben en plena fase de descobriment i aprenentatge, i
serà essencial que l'entrenador identifique:
•
Quines habilitats coneixen i quin nivell de domini tenen de cadascuna d'elles.
•
Quina capacitat de joc tenen (1x1, 2x2...) i quants conceptes de joc i amb quinaprofunditat
han après.
Els entrenadors hem de desenvolupar aquestes capacitats i habilitats dels nostres jugadors per
poder construir un joc col·lectiu lliure, elaborat per iniciativa dels propis jugadors a partir de la seua
percepció del joc i sense una intervenció rígida i continuada per la nostra part. Per això:
•
S'ha de permetre que el jugador pose en pràctica les habilitats i conceptesapresos.
•
S'ha de possibilitar que el jugador augmente i aprofundisca en les seues habilitats i
capacitat de joc.
Sistemes de joc ofensius en equips en categories de formació
El bàsquet és en sí mateix un esport dinàmic, amb continues transicions ràpides d'atac i defensa.
Si a aquest dinamisme propi del joc li afegim el caràcter impulsiu dels jugadors de les categories
de formació, podemafirmar que el joc dinàmic és el joc natural de les categories de formació.
Açò es tradueix en que:
•
El joc és més ràpid i anàrquic (L'objectiu és recuperar a tota costa la pilota i directament
mirar de fer cistella).
•
Les jugades es succeeixen amb un temps inferior d'execució.
•
El joc és molt mes participatiu (El ritme és molt alt i això demana una rotació constant de labanqueta).
•
Implica a més jugadors en l'èxit ofensiu.
•
El jos és molt més atractiu per als jugadors.
L'evolució de les caracterìstiques psicofísiques, tècniques i tàctiques dels jugadors de formació
marca l'evolució del seu joc. Així, s'han d'introduir conceptes molt elementals en les etapes
d'iniciació (Espais, passar i tallar...) que poc a poc van tenint una data de caducitatquan els
mateixos jugadors evolucionen cap a conceptes de joc més específics.
El nostre treball com entrenadors en aquestes etapes formatives ha de supeditar l'objectiu de la
victòria fonamentada en un sistema de joc fixe a l'ensenyament d'un ampli conjunt de moviments i
opcions que han de permetre als jugadors triar quin d'ells utilitzar en cada moment, acceptant que
siguen ells els queexperimentes, decideixen i s'equivoquen, com un pas més en la seu progressió
dins del joc.
La obsessió per forçar als jugadors a assumir sistemes ofensius rígids i/o clàssics potser simulen
un equip amb unes idees de joc col·lectiu avançades però condueixen als jugadors cap al fracàs al
restringir la seua capacitat de lectura del joc i l'adquisició de les habilitats tècniques necessàries.Igualment, considere que s'han de rebutjar les formes d'atac amb una participació limitada dels
jugadors i dels espais, amb conceptes específics tancats de resolució directa (Per exemple, la
utilització de jugades com el Pick-And-Roll de manera independent i fora d'un context de joc
col·lectiu amb opcions de lliure decisió).
Des d'el meu punt de vista, considere que:
•
La formació ha d'oferirals jugadors una amplia varietat de solucions ofensives adaptades a
les seues característiques individuals i col·lectives. Conèixer el grup de jugadors, tant en el
seu conjunt com de manera individual, permetrà identificar les necessitats formatives, els
punts a enfortir, el ritme d'ensenyament...
•
La formació ha d'evitar la sobrecàrrega d'informació. Tant roin és la manca d'informació...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.