Els sofistes i sòcrates

 I.9. ELS SOFISTES

Vers el s.V aC hi ha uns canvis socials i polítics i comença una nova etapa de la filosofia grega. Aquest període es caracteritza essencialment pel retorn de l'home vers ell mateix. En el centre del pensament grec ja no hi ha la "fysis" sinó la "eudaimonia" (la felicitat).
Sorgeixen els sofistes, que comencen a parlar sobre la moral.
Sofista-- com m'haig decomportar per viure en aquest món?, L'home i el seu món, no s'interessen per la Natura, hi ha un convencionalisme respecte a la Natura.
Els sofistes són professors ambulants que van de ciutat en ciutat, enesnyant als més joves i ensenyant per diner. Eren grans oradors i retòrics. Eren capaços d'ensenyar-ho tot: qualsevol cosa i el seu contrari, la tesi i l'antitesi. Difongueren que no existeixveritat objectiva i que tot pot ser provat i rebatut.
La paraula sofista desriva de "sofia" que vol dir sabiduria.
Van proclamar la inconsistència de les coses i abandonaren el punt se vista del ser i de la varitat. Algunes coses podien ser relatives (relativisme)
Posar en dubte totes les afirmacions dels 1ers filòsofs, creure que no es pot arribar mai a la veritat plena (escepticisme)La sofística té dues etapes: 1ª més positiva i creadora
2ª més negativa i decadent

Protàgores és relativista i pertany a la primera etapa sofística. Allò que va bé és bo. "L'home és la mesura de totes les coses: de les que són en tant que són, i de les que no són en tant que no són". Si això fos així tot estaria justificat i un relativisme total no és bo, aleshores es necessita quelcomper sobre de l'home, hauria de ser el bé de l'home que hauria d'estar per damunt de tot. Dáquesta frase s'han donat moltes interpretacions que van des del relativisme fins al subjectivisme.

Gòrgies és escèptic, també de la primera etapa. Vol reivindicar les aparences, el que importa són les aparences:
a) Res existeix
b) Si quelcom existís, no ho podríem conèixer.
c) Si ho poguéssimconèixer, seria incomunicable.
Amb aquestes tres negacions va anar més enllà d'un vulgar esceptisimes i va proclamar un desconcertant nihilisme.
L'única font de coneixement per a Gorgies són els sentits. El Ser de Parmènides no existeix, és aparença. La unitat en sí no es pot conèixer.
Trasímac de Calcedó, 2ª sofística amb un esceptisisme pràctic, afirma: Res és just, sinó allò que és útil almés fort.

I.10. SÒCRATES

No inculca als joves en un nou criteri, sinó els hi fa sortir de dins. Ell diu que els joves ja tenen un saber i ell només els il.lumina.
Sòcrates afirmava la presència junt amb ell d'un geni o dimoni( daimon) familiar, la veu del qual l'aconsellava en els moments capitals de la seva vida.
Treballa la definició, busca el que cada cosa és, els límits id'aquesta menera dir allò que és cada cosa en la seva essència. Restablir el sentit de la veritat en el pensament grec.
Es fixa molt en l'Ètica: el centre de l'ètica socràtica és el concepte de l'areté, virtut. La virtut és la disposició última i radical de l'home, allò pel qual ha nascut. I la virtut és ciència. L'home dolent ho és per ignorància, el que no segueix el bé ésperquè no el coneix, peraixò la virtut es pot ensenyar (ètica intel.lectualista), i el necessari és que cadascú coneixi el seu areté. Aquest és el senti de l'imperatiou socràtic: "Coneix-te a tu mateix".
Intelectual.lisme moral  per Sòcrates una persona serà moral si coneix la moral. Parteix de la base de que tothom és bo i si fa el mal és per ignorància del bé. L'Ètica depèn de l'intel.lecte, si un sap el que ha defer ho farà, això ho critiquen alguns posteriors però la intel.ligència no és la voluntat car jo sé el que haig de fer i ho faig.
El fi de la filosofia de Socràtes és educar a la gent per a que sigui bona i això s'ha de poder ensenyar.
Com sortir de la ignorància? Model socràtic.. consisteix en el diàleg, preguntes ben fetes de manera que l'altre només pugués assentar. Primerament fer veure...