ELS SOFISTES

ELS SOFISTES
1. Els sofistes (de sofos = savis) Es diu així a un conjunt de pensadors grecs que destaquen en el segle V i que van venir a cobrir les necessitats d'ensenyament de la nova Atenes.Així, ensenyen (cobrant sumes importants per les seves classes): oratoria, política, dret, moral, història (també geometria, música i astronomia)..., és a dir, imparteixen una formació humanísticanecessària per a desenvolupar-se en la polis democràtica.

2. L'educació tradicional estava restringida a la noblesa i consistia en el domini de l'equitació i les armes, el respecte als déus i alsavantpassats, és a dir, la "areté" era qüestió de gestes guerreres i de llinatge aristocràtic. “Areté” és excel·lència, la plenitud de les capacitats pròpies d'un individu (així es podia parlar de la “arete delcavall” en referència a la seva fortalesa i velocitat i dir d'aquest o aquell cavall que té arete).

3. Els sofistes es presenten com a mestres de l'areté política, ja que els seus ensenyamentspretenen convertir als homes en ciutadans excel·lents. Per ciutadà excel·lent entenen els sofistes sobretot aquell que és capaç de destacar en el govern de la Polis, aconsellant a l'Assemblea i dirigint elsassumptes d'Estat (triomf social).

4. Respecte a la filosofia de la naturalesa (la filosofia presocràtica) es mostren escèptics i defensen el relativisme: el palès desacord entre els primers filòsofsés la prova que la veritat absoluta no pot ser coneguda i que el que es considera veritat és sempre relatiu a una cultura, és a dir és una convenció.

5. Així, s'atribuïx a PROTÁGORAS: “L'home és lamesura de totes les coses” (relativisme). ... i a GORGIAS la sentència escèptica: “No hi ha ésser. Si n'hi hagués no podria ser conegut. Si pogués ser conegut, aquest coneixement no podria sercomunicat amb el llenguatge”.

6. Si la veritat no pot ser coneguda, o és relativa als subjectes (subjectivisme) o a una cultura (relativisme cultural), la paraula es converteix en una arma fonamental,...