Els Teixits

1. Els teixits.

Els teixits estan formats per cèl·lules semblants i per una substància intercel·lular.

Estan especificats en una funció concreta i, quan s'agrupen formen els òrgans, la funció del qual depèn dels teixits del que està format.

1.1 Els teixits nerviosos.

És el teixit encarregat de la recepció i transmissió d'estímuls. Aquest tipus de teixit està format per dos tipus decèl·lules: les cèl·lules glials i les neurones.

El teixit nerviós deriva del neuroectoderma, és a dir, està format per cèl·lules procedents de l'ectoderma de la blàstula.

Té diferents funcions; com per exemple la comunicació, la percepció i transmissió d'estímuls i l'elaboració de respostes a aquest estímuls transmesos en forma d'impulsos nerviosos. Aquestes funcions són dutes a termeentre les neurones i les cèl·lules glials o també anomenades cèl·lules de la neuròglia.

Tipus de cèl·lules.

-Les neurones.

És la unitat funcional del sistema nerviós. Es connecten unes amb les altres i estan especialitzades en rebre i conduir informació, és a dir, els impulsos nerviosos, i a transmetre'ls a les altres cèl·lules del l'organisme. Es poden trobar a l'encèfal i a lamedul·la espinal; i es poden classificar en aferents (quan els impulsos són del exterior i de l'organisme) o eferents (quan transmeten les ordres als òrgans efectors).

Les neurones poden variar molt de mida i forma però totes tenen una estructura bàsica molt semblant. La seva estructura consisteix en:

Un cos cel·lular: és on hi ha el nucli i el citoplasma, on hi ha una gran quantitat demitocondris i un aparell de Golgi i un marcat citosquelet. També és el centre metabòlic cel·lular. Rep els impulsos i transmet la informació.

Dendrites: són prolongacions neuronals. Tenen un tronc curt i ramificat. Aquestes ramificacions del citoplasma estan especialitzades en rebre impulsos. Les dendrites envien la informació al àxon, un per cada cèl·lula. El número i la estructura ésvariable segons el tipus de neurona; mesuren poques micres.

Àxons: són unes altres prolongacions neuronals que transmeten els impulsos nerviosos des del cos cel·lular cap a la següent cèl·lula. Els àxons poden agrupar-se i formar el que anomenem fibra nerviosa (nervis).


-Les cèl·lules glials o de la neuròglia.

Les cèl·lules glials fan funcions semblants a les delteixit conjuntiu; proporcionen suport i protecció a les neurones fent una cúa unides entre elles. Ajuden a mantenir l'equilibri i l'estabilitat interns en els diferents sistemes cel·lulars de les neurones i les alimenten. N'hi ha de diversos tipus:

Astròcits: Són el tipus més abundant, es troben en el sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal). Tenen forma estrellada is'adhereixen als vasos sanguinis i donen nutrients a les neurones i ajuden la reparació i procés de cicatrització al cervell.


Micròglia: Són petites amb prolongacions. Protegeixen i defensen les neurones davant de d'agent i substàncies infeccioses/nocives.

Cèl·lules de Schwann: es poden trobar al sistema nerviós perifèric i provenen della cresta neural (una part del'ectoderma). Formen un beina aïllant de mielina juntament amb els àxons i aïllen les neurones unes de les altres.

Tipus de sistema nerviós.

Depèn del tipus d'animals, el tipus de sistema nerviós varia. Els vertebrats, tenen un sistema nerviós de neurona dorsal. Aquest tipus de sistema nerviós es subdivideix en dos: sistema nerviós central i sistema nerviós perifèric.

En el sistema nervióscentral s'inclou l'encèfal i la medul·la espinal, que estan protegits per el crani i la columna vertebral.

1.2 Els teixits musculars.

El teixit muscular o els músculs és un teixit que pot canviar la seva longitud i forma, és a dir, contràctil; i pot produir un moviment. Representen la meitat de la nostra massa corporal. Deriven de la capa mesodèrmica de la blàstula embrionària.

Està...