Els Terrats Barcelonins

Els terrats barcelonins, comuns en totes les cases dels segles XVIII, XIX i XX, van ser llocs d’ús comunitari fins als anys seixanta o setanta del segle passat; als terrats eren corrents els colomars, s’hi estenia la bugada, s’hi prenia el sol o s’hi festejaven les revetlles. L’accés als terrats era lliurement practicat per part de tots els veïns.
A la segona meitat del segle XIX, l’aiguacorrent va substituir la provinent de dipòsit, fent que aquests dipòsits esdevinguessin trasters o habitacions de malendreços on s’hi van anar acumulant diverses instal·lacions lligades a la creixent tecnificació dels edificis fins a convertir- los en espais poc transitables i on fins i tot no s’hi podia accedir amb seguretat.
Ara, a principis del segle XXI, cobertes d’edificis, terrats,celoberts, balcons i murs són elements susceptibles de transformar-se en nous espais d’estada i de trobada veïnal, espais de joc, jardins i horts d’ús comunitari o espais aptes per a activitats saludables.
Els terrats de Barcelona, un món ocult per descobrir. Els terrats de Barcelona, aquestes cobertes planes tan típiques de la Mediterrània, que es configuren en uns espais urbans peculiars: oberts ialhora íntims. Han estat escenaris de conflictes, però també caus d'amors furtius, miradors de luxe, jardins exuberants, espais quotidians de jocs infantils, de revetlles comunitàries i de roba estesa. Tot un món per conèixer.

En aquest context, les porteries, lloc de treball i de residència alhora, s’ubiquen en alguns casos sota l’escala de veïns i en petits quioscs a l’entrada dels edificis.En altres ocasions l'habitatge del porter restava fragmentat entre una petita estança al terrat i una petita habitació a on s'ubicava la cuina o petit menjador. L’esfera privada queda reduïda en moltes ocasions a un espai de petites dimensions, fosc, densificat i poc ventilat que a vegades és complementat per una estança suplementària situada al terrat o a l’entresòl. 

Article

“Cerca de lasestrellas”, de César Fernández Ardavín (1962) em sembla una pel.lícula interessantíssima per dues raons, a més de per veure en acció actors molt bons de l’època, com ara Fernando Cebrián, Milagros Leal, Jorge Rigaut o Enrique Ávila, entre d’altres.

La primera és perquè reflecteix el paper que tenien els terrats fa alguns anys com espai de sociabilitat. A un llibre que vàrem escriure a quatre mans AnnaJuan Cantavella i jo sobre els terrats de Barcelona –un encàrrec de Paisatge Urbà de l’Ajuntament que encara no s’ha publicat– en parlem en el sentit de recollir com l’obra de teatre original de Ricardo López Aranda i la pel.lícula mostren la quotidianitat d’un diumenge qualsevol d’una família obrera, en un suburbi no identificat de la Barcelona dels anys 60.

Mireu el que escrivíem l’Anna JuanCantavella i jo a Els terrats de Barcelona (Ajuntament de Barcelona), al capítol 9, sobre la representació del terrat al cinema, la literatura, els còmics, etc.: “El terrat, espai central de la casa juntament amb un menjador obert completament al terrat, adquireix al llarg del dia una gran quantitat de significats. Espai de treball per a la dona de la casa, la bugada i els utensilis de neteja esmesclen amb el galliner del marit, amb tot un conjunt de testos de diferents mides i amb ferramentes. Però, a més d’espai de tasques quotidianes, el terrat és el lloc on sortir a prendre la fresca, on amagar-se per pensar, on refugiar-se amb els amics, on desfogar-se, on celebrar, on enamorar-se, on fer-se confessions, on retrobar-se. També espai per a la festa dels joves o la de tots els veïns del’escala arribada la revetlla de Sant Joan. Des del terrat, la ciutat queda entre llunyana i pròxima. Els esdeveniments, transcorren en aquell espai autònom, obert al cel, a través del qual, la família es comunica entre ella, amb els veïns i amb el carrer. I aquesta autonomia, configurada a través de l’espai, mostra també una certa despreocupació pels grans problemes socials del moment. Excepte...