Els Textos. Tipus De Textos

ELS TEXTOS. TIPUS DE TEXTOS

ÍNDEX

1. El text i les seves propietats
2.1. Adequació
2.2. Coherència
2.3. Cohesió
2.4. Correcció

2. Els textos orals
3.5. Textos informals: La conversa i la tertúlia
3.6. Texos formals: El debat i la conferència

3. Els textos escrits bàsics
4.7. El text expositiu
4.8. El textargumentatiu
4.9. El text descriptiu
4.10. El text narratiu
4.11. El text instructiu
4.12. El text predictiu
4.13. El text retòric
4.14. El resum

4. Els textos específics
5.15. Els textos científics i tècnics
5.16. Els textos jurídics
5.17. Els textos administratius
5.18. Els textos humanístics. L’assaig
5.19. Els textosperiodístics
5.20.1. Els gèneres periodístics
5.20. Els textos publicitaris

1. EL TEXT I LES SEVES PROPIETATS

El text és qualsevol enunciat coherent que serveixi per establir la comunicació. Així, es pot considerar text des d’un simple “Adéu” fins a una novel·la completa. Ara bé, un gest, que també comunica, no és considerat un text: perquè hi hagi text, ha d’haver-hiparaules, orals o escrites, que formen un conjunt de frases amb sentit i constitueixen una unitat lingüística.

El text ocupa l’eix central de la comunicació i, al seu voltant, es mouen tots els altres elements, el conjunt dels quals és l’anomenat context, i fa referència als elements extralingüístics, és a dir, al conjunt de factors que acompanyen una situació comunicativa: els participants, la sevaintenció, el moment, l’escenari...

Per a construir un text, a banda d’aplicar les regles gramaticals que permetin formar oracions, cal tenir en compte una sèrie de propietats que condueixen a l’obtenció d’una redacció correcta; aquestes propietats textuals són adequació, coherència, cohesió i correcció.

2.1. L’adequació

És la propietat que exigeix fer una tria adient de tots elselements lingüístics de què disposem per tal d’adaptar-los a la situació comunicativa pertinent. Així doncs, un text serà adequat si es tenen en compte els elements situacionals (receptor, finalitat, canal, temps), el registre (depèn bàsicament de 4 factors: tema, finalitat o intencionalitat, grau de formalitat i canal; en funció d’aquests, trobem registres formals, usats en textos estàndards,científicotècnics o literaris, i registres informals, usats en situacions col·loquials) i el gènere textual (carta, sol·licitud, descripció...)

2.2. La coherència

És la propietat mitjançant la qual el text gira a l’entorn d’una temàtica. A mesura que avança el text, s’aporta nova informació, amb les repeticions necessàries per fer èmfasi en aquells aspectes rellevants, i sense informacionsinnecessàries; per tant el text ha d’avançar de manera lògica. Així doncs, un text serà coherent si té unitat de tema, si conté la informació necessària i rellevant per al tema i la intenció que es pretén, si té una bona organització interna del contingut i no mostra contradiccions.

2.3. La cohesió

És la propietat que, mitjançant mecanismes diversos, relaciona els diversos elements ievita les repeticions. Els mecanismes bàsics que serveixen per cohesionar un text són la referència gramatical i la referència semàntica i els connectors.

* La referència gramatical és la relació entre un element del discurs (B) amb un altre element que fa de referent (A):
Si vols aigua, a la nevera n’hi ha (n és B i aigua és A)

Quan l’antecedent forma part del mateix text, rep el nomd’anàfora (si ja ha aparegut, com en el cas anterior) o catàfora (si apareix posteriorment; per exemple: Ja t’ho vaig dir, que no vindria – ho (B) / que no vindria (A))

En els casos en què l’antecedent no surt explícitament en el text, parlem de dixi. Hi ha tres classes de díctics: personals (fan referència a les persones per mitjà de pronoms personals i possessius), espacials (fan referència...