Els tres tresors

ELS TRES TRESORS
Hi havia una vegada un noi va heretar tres tresors del seu pare, cadascun d’ells amb un cadenat tancat. El primer cofre era gran i pesat, i hi havia escrita la paraula RESPECTE; el segon era encara més gran i pesat, i tenia escrit COMPASSIÓ; i el tercer era el més gran i pesat de tots tres, on hi havia escrit PAU-AMOR.
El noi tenia la clau del primer i del segon cofre, peròel seu pare no li va donar el del tercer. Li va dir que havia de trobar per si sol la clau del tercer cofre, i si tenia paciència ho aconseguiria.
El noi tenia un cor pur i era una bona persona, però sempre li havia faltat una mica de respecte i de compassió. Sabia que en aquells cofres, podria trobar el respecte i la compassió que ell necessitava tenir. També es preguntava per què hi haviaescrit la paraula PAU i AMOR junts, en el mateix cofre, ja que per a ell té dos significats molt diferent. Però també sabia que si descobrís l’interior del cofre, trobaria la resposta a la seva pregunta.
El noi va obrir el cofre del RESPECTE i hi va trobar paperets on hi havia escrits actes que mostren respecte. El noi va anar fent tots els actes de respecte que posaven en els paperets, i per cadaacte que feia amb respecte, li apareixien monedes d’or dins del cofre. Després de fer els actes, tenia tantes monedes d’or que podia comprar-se totes les terres del món. Va decidir comprar-se les terres d’un país que havia escoltat que sempre estava en guerra i que els habitants no s’estimaven entre ells, i va decidir ajudar aquell país.
Després va agafar la clau del segon cofre, el de laCOMPASSIÓ. Quan la va obrir, va trobar molts collarets, que cadascuna tenia escrit un sentiment: tristesa, alegria, esperança... Es va posar tots els collarets i va poder entendre els sentiments de totes les persones. Va ajudar a la gent amb sentiments negatius a convertir-los en positius, encara que mai va poder convertir l’odi que hi havia entre ells en amor. Però tot i això es va convertir en la primerapersona estimada per tot el país i en un gran governador.
Ja tenia dos cofres oberts, però el tercer encara seguia intacte, va ordenar als seus servents a provar totes les claus per si alguna coincidia amb el cadenat, però ninguna aconseguia obrir el cofre. Molts li van proposar trencar el cadenat i veure el contingut, però el jove negava aquest suggeriment, ja que la violència no es la clau dela pau.
Després se li va acudir l’idea de que pot ser la clau no estava en aquest país i va recórrer tot el món, i sempre portant a tot arreu el seu tercer cofre. Però després d’estar 20 anys viatjant, no va trobar ni rastre de la clau. Durant el viatja, molts li van tornar a proposar trencar el cadenat, però sempre ho negava.
Ell pensava que algú devia de tenir amagat la clau, així que va tornara anar-se’n de viatge pel món. En aquest viatge va prestar més atenció a tot el que l’envoltava i es va adonar d’una cosa molt important. Es va adonar de que en els altres països no hi havia guerra i que tots s’ajudaven mútuament i s’estimaven els uns als altres, no com el país on ell governa. També va poder veure com dos nens que estaven enfadats es van reconciliar amb un perdó que ho deien ambamor. En aquell moment va mirar el cofre i va entendre el dubte que tenia sobre per què tenia escrit PAU i AMOR en el mateix cofre: L’amor és el camí cap a la pau. I amb pau, la vida se t’omplirà d’amor. Abans tenia una visió diferent de la paraula amor i pau, però ara, després d’estar tants anys viatjant, havia entès el vertader significat de l’amor i de la pau. En aquest viatge, encara que elresultat de la cerca de la clau sigui la mateixa que la del primer viatge, havia trobat la resposta a una pregunta que s’havia plantejat fa temps.
Però com que la seva cerca havia fracassat, havia perdut l’esperança de trobar la clau i va donar a cadascun dels seus servents un paperet amb un acte de respecte, un collaret i un tros de terra. Al final, es va quedar amb dos cofres buits i un...