Em Plau D'Atzar... J. V. Foix

Comentari del sonet de JV FOIX: “Em plau d’atzar...”

Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles
Del temps antic i, a l’acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l’embragat, o al coixinet que embosca
L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.

Ienfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!
Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,

L’antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:
M’exalta el nou i m’enamora el vell.



Comentari

Introducció:

Localització
“Em plau d'atzar...” de J. V. Foix, pertany al recull poètic Sol i de dol publicat el 1947, però ambpeu d'impremta del 1936. J.V. Foix va ser un poeta eclèctic que no volia ser etiquetat en cap moviment: ell es considerava “investigador en poesia”. De totes maneres, nosaltres l'analitzarem des del seu vessant surrealista ja que els temes i les tècniques utilitzades en aquest que comentarem són pròpies d'aquest moviment avantguardista.
El Surrealisme és un moviment d'avantguarda que sorgeix aParís el 1917 i s'acaba el 1940 amb l'entrada dels nazis a la ciutat francesa. Aquest moviment es caracteritza perquè pretén assolir el coneixement de la “suprarealitat”, és a dir la realitat amagada en el nostre subconscient a través del món dels somnis, la psicoanàlisi i l'escriptura automàtica.
Tema
“Em plau...” expressa el gust del poeta per dos pols oposats: la modernitat i la tradició, allò queés nou i allò que és vell.
Estructura externa: Es tracta d'un sonet de versos dcasíl·labs.
Estructura interna: Es pot dividir en 4 parts.
Esquema.

Desenvolupament:

Tema i intencionalitat: Tal com ja hem dit, el tema principal del poema és la voluntat d'expressar el gust del poeta per tot allò que és antic, vell i tradicional però sense deixar de banda les innovacions pròpies del seutemps. En aquest cas, la tradició està emmarcada en un món medieval: muralles, temps antic, remembrar setge i batalles; i la modernitat ve representada pel giny de l'automòbil i la velocitat: claus de tub, embragat, asfalt, rabent … L'ús de la paradoxa, símbol de la complexitat de la psicologia humana, és una de les tècniques literàries del surrealisme i és un recurs que Foix utilitza en els seuspoemes amb la voluntat d'explicar una realitat, la seva. En aquest sentit, aquest recurs no és gratuït: Foix va començar llegint els clàssics catalans (March, Llull, Jordi de Sant Jordi) i italians (Dant, Petrarca) que el van influir en tota la seva creació literària, però també va contribuir a la recepció dels moviments d'avantguarda a Catalunya.
Estructura externa: El poema presenta la forma desonet, amb dos quartets i dos tercets de versos decasíl·labs. La rima és consonant i creuada (ABBA ABBA CDD CDD). Formalment, doncs, observem que el poema no és gens avantguardista, ans al contrari: presenta una forma mètrica pròpia del Renaixement i a més, el vers és el clàssic medieval català: decasíl·lab amb cesura (4+6).
És un poema perfecte des del punt de vista formal, però aquí també juga:les estrofes no es corresponen amb les idees: (en la primera estrofa parla del món antic, però quan parla del món nou utilitza la segona estrofa i els dos primers versos del primer tercet). Veiem-ho en l'estructura interna.

Extructura interna: Pel que fa al contingut, hi distingim 4 parts:
Comprèn la primera estrofa: ens parla del plaer que sent pel món antic (errar per les muralles, remembrarsetge i batalles), pel capvespre (l'acost de la fosca), per la calma (sota un llorer i al peu de la font tosca). Ens remet a un temps medieval, quan Catalunya era poderosa.
Comprèn la segona estrofa i els dos primers versos de la tercera estrofa: ens parla del gust que sent per aquest món “novell” de les innovacions mecàniques (fèrries tenalles, claus de tub, peça llosca, embragat, coixinet,...