Emigracions

Qui emigrava? Quan? A on? Per què? Objectius?


Durant el segle XIX i principis del XX, es van produir importants moviments de mà d'obra en forma de migracions a nivell internacional. La majoriad'immigrants d’aquell període va ser d'origen rural, el que explicaria també l’èxode rural i el creixement de les ciutats. Per exemple, si el 1800 només un 10% dels europeus vivia a les ciutats, el1914 el 76% de la població anglesa vivia en les ciutats, de les quals més de 44 ciutats ja havien sobrepassat els 100.000 habitants. Almenys, durant el segle XIX, els emigrants es van veure forçats aabandonar els seus països d’origen per causes econòmiques. Una de les migracions més importants entre aquests dos segles, va ser l’europea: 44 milions de persones van emigrar cap a ultramar. Aquesta gentbuscava països amb abundància de terra i falta de mà d’obra. La migració europea va estar condicionada a la revolució demogràfica i el canvi tecnològic, els quals transformaven la vida econòmica isocial de l’Europa occidental. Una població que creixia demogràficament estava exercint una pressió cada vegada més gran sobre els recursos disponibles. A l'últim quart del segle XIX, el ritme de laindustrialització va ser desesperadament lent a la major part d'Europa i va ser la ruïna de gran part de les explotacions agrícoles europees. D'aquesta manera, la major part dels emigrants europeus quevan abandonar el continent, durant el segle XIX, eren treballadors rurals.


La major part de la inversió estrangera europea al segle XIX es va dirigir cap als països en els quals la mà d'obra eraescassa a causa de la seva poca població. Cap aquests països es van dirigir la major part d'emigrants procedents d'Europa. Com a treballadors, o com a empresaris, van contribuir i ajudar a ferproductiu el capital invertit en aquests nous països. Entre 1821 i 1915, l’evolució de l’emigració va anar augmentant considerablement. Abans del1880, la major part dels emigrants procedien de l'Europa...