Empresa Familiar

COMUNICACIONS A LES XIII JORNADES DE DRET CATALÀ A TOSSA
SEGONA PONÈNCIA
LES RELACIONS ECONÒMIQUES EN LA CRISI FAMILIAR
La mediació en l’empresa familiar,
una eina per a la seva pervivència
Isabel Viola Demestre
Professora Titular de Dret civil
 Universitat de Barcelona
 
L’empresa familiar[1] té una problemàtica específica derivada de la situació complexa que es produeix per lainterrelació de tres cercles d’interessos[2]: família, propietat i empresa). La interrelació d’aquests tres àmbits, amb les seves pròpies normes, valors i estructures organitzacionals, fa que hi pugui haver tot un entramat de relacions personals[3].
 
Si els interessos en tots tres àmbits són compatibles, l’empresa familiar no en resultarà afectada; si per contra, i com és freqüent, els interessosafectius, econòmics[4], familiars i personals són divergents, naixeran tensions que deterioraran les relacions entre els seus membres i afectaran, sens dubte, la marxa del negoci familiar.
 
La possibilitat de situacions de controvèrsia a l’empresa familiar augmenta quan les successives generacions accedeixen a un o altre àmbit del negoci familiar. En primera generació, quan el fundador és l’únicmembre de la família que treballa a l’empresa, difícilment poden sorgir conflictes amb els altres membres de la família. En aquesta primera etapa i en general, el fundador és el propietari i gestor de la seva pròpia empresa i, a més, crea un sentit de pertànyer a un grup familiar format, habitualment, per la parella i els fills en el qual el poder del fundador és accentuat.
 
Quan els fills, lasegona generació, s’incorporen a l’empresa i els lligams familiars s’amplien amb la parella i els descendents dels fills del fundador, el poder del progenitor sobre els seus fills es pot veure minvat tota vegada que els interessos d’aquestes noves generacions poden no coincidir amb la visió del progenitor. Amb la tercera generació, el sentit de pertinença amb un determinat grup familiar i elsllaços afectius també en poden resultar afectats alhora que signifiquen noves demandes no coincidents, necessàriament, amb les generacions precedents, amb la consegüent repercussió a l’empresa familiar. A mesura que el nombre de membres de la família augmenta, hi ha més opinions i idees, que dificulten el desenvolupament familiar i empresarial si no s’han establert les bases d’una planificació en lesquals tots hi hagin participat.
 
Així doncs, la coexistència a l’empresa familiar d’una pluralitat de persones amb necessitats divergents origina tot un ventall de conflictes que poden arribar a afectar l’empresa si no s’adopten les mesures pertinents.
 
Sense ànim d’exhaustivitat, les situacions conflictives més habituals a les empreses familiars deriven de la confusió entre propietat igestió[5] i/o entre propietat i feina[6], de la confusió dels comptes del negoci i de l’empresa[7], de les responsabilitats assumides i la remuneració dels membres de diferents generacions; també sorgeixen conflictes de les diferents visions d’aplicació dels criteris empresarials[8], de la falta d’un lideratge empresarial definit o no assumit entre els membres d’una mateixa generació[9], per problemes decomunicació, com a conseqüència de la successió del fundador[10], la successió en la propietat[11], entre altres[12].
Aquests conflictes que sorgeixen com a conseqüència de la confusió entre els diversos àmbits que configuren l’estructura d’aquesta modalitat empresarial causen problemes i tensions en la família que, inevitablement, es traslladaran al negoci familiar. Al cost personal deldeteriorament de les relacions personals entre els membres de la família que aquestes divergències familiars generen s’hi afegeix el cost empresarial produït pels problemes en la gestió del negoci (junta general i consell d’administració, en particular) que, al estar formats per les mateixes persones que composen la família, es troben inevitablement afectats per les tensions de l’àmbit familiar.
 ...