EMPRESA RED - INFORME






02/12/2010




















[sociologia de l’empresa]

















INDEX


Introducció Pagina 3

Exemples de models d’empresa Pagina 3

Principals conseqüències de la globalització Pagina 5

El paper de la RSC Pagina 6

Politiques d’igualtat d’oportunitats i de conciliació Pagina 6

Característiques del modelde gestió de la forca del treball Pagina 7
i dels recursos humans.

Empresa i territori Pagina 7








Bibliografia Pagina 9







INTRODUCCIÓ

Amb aquest informe volem introduir algunes consideracions sobre la globalització, destacant la seva combinació amb nous models organitzatius d’empresa i ressaltant els efectes que produeix sobre el treball i les relacionslaborals.

1.- En la lectura de HARRISON (1997) apareixen diferents exemples de models d’empresa “en xarxa”. Definiu com s’estructura a cadascun dels models la divisió del treball entre empreses i quin tipus d’ocupació es genera en els diferents territoris on s’ubiquen.

BENETTON
Va començar sent una petita empresa familiar de roba, amb el temps i gracies al desenvolupament productiu es vaconvertir en una multinacional. Actualment manté un sistema productiu molt dispers, amb oficines centrals a Treviso, (Itàlia).
Basada en la descentralització productiva amb factories i altres magatzems que pertanyen a vuit famílies, compta amb multitud de subcontractistes residents a Veneto, i un número indeterminat de subcontractistes, de diferent abast, amés d’ artesans distribuïts a tot el sudd’Itàlia, Turquia i altres països.
Cadascuna de les divisions, compta amb el seu propi conjunt jerarquitzat de proveïdors dependents. El preu per ser un proveïdor preferent de Benetton es la renuncia explicita a treballar per altres empreses. “una dada tres de cada quatre subcontractistes de la regió de Veneto que treballen para Benetton ho fan exclusivament per ell”.
En la part superior de lapiràmide es troba un primer grup d’empreses petites-mitjanes que treballen “colze a colze” amb l’empresa.
Aquests subcontractistes es relacionen diàriament amb Benetton han de controlar, a una sèrie de grups de proveïdors de segon ordre, “formats per empreses molt petites i es caracteritzen per la seva elevada especialització, poc sindicalitzades”. (HARRISON, B. 1997, 104). Això demostra queen el sistema de producció de Benetton els nivells salarial en els grups inferiors de proveïdors son menors que en els grups superiors i es bàsicament de caràcter femení.
En quant a les tasques millor retribuïdes son les que es troben en la part superior de la piràmide com per exemple la de programador de ordinador, ja que requereixen especialització i certs coneixements, però d’altra banda fareferència a un darrer grup de treballadors poc qualificats i amb treballs precaris “sense els tallers del sud d’Itàlia, amb els seus baixos salaris i els obrers que treballen a casa, el sistema productiu de Benetton no podria sobreviure”. (HARRISON, B. 1997, 106)
El sistema de distribució de Benetton es fa exclusivament mitjançant franquícies, gran innovació introduïda per Benetton, ja que nomésven els seus productes a aquestes i a més han de seguir uns estàndards fixats. Molt estandaritzat i controlat.
PRATO
En aquet cas fa referència a una regió Italiana PRATO, que reflecteix un districte industrial amb un sistema de producció dominat per un gran nombre de tallers amb una mida mitja del 4,3 empleats. A conseqüència de la II Guerra Mundial les grans empreses van iniciar un procésde desintegració vertical que va permetre que antics treballadors d’empreses que van haver-hi de tancar, obrissin els seus propis tallers.
El procés productiu actual es més directe, cada vegada que es signa un contracte amb el comprador s’organitzen una xarxa de petites empreses per a cada una de les diferents etapes del procés, reuneixen el producte acabat i comproven que sigui entregat....