Empresa

El sou, la utilització de temps i llocs específics, l’exclusió del plaer personal i el profit social o l’obligatorietat i
l’esforç sembla que constituïen els criteris bàsics a partir dels quals les persones definien el treball.
es pot entendre bàsicament com a sistema de valors, creences i expectatives que han estat apresos
en la socialització: «El significado del trabajo funciona comomarco de referencia para la acción a través de
las creencias individuales sobre los resultados que deberían ser esperados o deseados del trabajo (metas
laborales), sobre qué se debe dar o se debe recibir de la situación laboral (normas societales) para lograr
unos resultados, y en qué grado uno se identifica con el trabajo (centralidad del trabajo)»
Cultura de l’esforç, compromis a llargtermini. El seu compromís amb l'empresa era a llarg termini molt poques vegades esperaven canviar de empresa eren fidels als seus caps.
Feina per davant de la vida privada i l’oci (MOLT), va relacionat amb la cultura de l'esforç ja que es caracteritza en per la Feina estereotipitzades.
Importancia del sou ascens com objectiu.
– Integrativa: la feina atorga significat a la vida, integració icoherència. És font d’autoestima,
G i prestigi social: la posició social està determinada en gran part per la feina que es
desenvolupa. És, per tant, font d’autorespecte, de reconeixement i de respecte pels altres.centralitat de la feina com a rol de vida i hi ha una identificació amb el rol laboral.
– Identitària: la feina proporciona identitats personal, social i laboral, desenvolupades en el seuexercici; és
a dir, la identitat de l’individu és definida i atorgada per mitjà de la feina que fa.
– Econòmica: la feina és mitjà de relació i manteniment social, permet la supervivència i la independència.
– Social: la feina és una font d’oportunitats per a la interacció i els contactes socials, enriqueix la vida de les
persones en incrementar les possibilitats de relacionarse externes al grupfamiliar.
– Estructuració del temps de les persones en cicles diaris, setmanals, mensuals, anuals, etcètera, que
determinen altres àmbits de la vida de les persones. La vida s'adapta a la feina, no a l'inversa per això mencionada prèviament que sidentifica com a rol de vida.
– D’obligatorietat: la feina ofereix un marc de referència útil d’activitat regular obligada. Pot ser vista com
undeure vers la societat, i compleix una important funció de socialització.
– De desenvolupament d’habilitats i destreses: la feina permet i possibilita la millora d’habilitats i, en
conseqüència, el desenvolupament de les capacitats personals.
– Poder i control: la feina permet el control, el poder i la dominació de les persones i les organitzacions a
través de l’estructuració i la propietat delsmitjans de producció i dels béns produïts. A traves de una jerarquia estereopitzada.
– Confort: la feina permet una millora en la qualitat de vida.



En lactualitat els valors a la feina han canviat considerablement degut a la nova generació de treballadors que està considerada com un grup amb manca de valors. De fet, els joves actuals s’han presentat com un grup que no troba una sortida oun camí a seguir; no tenen projectes i no se senten interessats ni il·lusionats en gairebé res.
Es caracteritzen per tenir una Identitat colectiva debil: No se senten identificats en un grup, el que fa que alhora de treballar conjuntament tinguin problemes. Al mateix temps l'identitat individual es imprescindible en la seva vida i en el seu treball.
: la seva feina ha de tenir un significatmoral. La feina intenta adaptarse a la ètica i a la personalitat de cada treballlador. Per a que un individu accepti una feina ha destar dins dels valors daquest. El que evidencia que el treball te significat nomes si esta relacionat amb el desenvolupament individual de cadascú, si obtenen uns resultats i estan d'acord amb les accions seguides per desenvolupar el treball.
D'aquesta feina volen...