En construccion.
PAC 2
“En construcció”, documental de J.L.Guerin, un bon títol que va de la mà per a veure el meu enteniment en el mon de l’antropologia, que va aconseguint coneixements poc a poc, durant una transició, justament com en el documental del qual ens endinsarem després. Però sense deixar a un costat el documental, que ens serveix per explicar el mètode etnogràfic, ons’estableix un línia conjunta o una semblança entre el treball de camp d’un antropòleg i el treball del director, aborden el tema de la recerca.
En l’antropologia hi ha dues rames la científica i la humanística, on la primera descriu i interpreta fenòmens, mentre que la segona descrius cultures, hi encara que la científica, sigui, com hem dit abans part de l’antropologia, ens centrarem mes, en la parthumanística. Si fem una mica de memòria històrica i ens endarrerim als seus inicis, ens trobem com va néixer a les primeres dècades, sent pioners, tres països, els quals van posar els ciments que es sustenten els estudis etnogràfics d’ara.
Aquest tres països, van ser Estats Units, on les seves idees mes important eren d'importància del particularisme històric (Franz Boas 1858-1954) ja que amb elll'estudi de les cultures comença a ser un proces descriptiu i comparatiu de la cultura d'un determinat poble, posant en igual d'importància tant el treball de camp com el l'inductisme, desafia l’evolucionisme, corrent teòrica que fins aquell moment dominava els estudis de l’antropologia i donava l’importància de les cultures individuals, es a dir apostar per estudiar les cultures tenint en comptela seva pròpia historia i trajectòria.. Mentre a França l’escola Durkheimiana, posava els seus pilars, en una antropologia integral ( incorporava totes altres ciències socials) i mostrava com calia construir i comparar tipus socials. I per últim a la Gran Bretanya es donava importància al funcionalisme, desenvolupat per Malinowski, on destacava la funció de cada institució, el funcionalismeestructural, on les institucions ajuden a mantenir el sistema social, i per ultim, el treball de camp, on es tracta de participar, observar i interrogar, també anomenat etnografia, on la idea d’aquesta forma de aconseguir dades, es treure informació de primera ma, graciàs al treball de camp mitjançant l’observació.
I en aquest punt es on ens aturem per veure com un documental fa el mateix treball decamp que fa un antropòleg. Aquest documentals, també podem anomenar-los com films etnogràfics i com apunta Brigard (1979) defineix els films etnogràfics com “reveladors de models culturals”, ja que ens permet observar i després estudiar el comportament cultura de una societat, filmant l'acció des de dins, i això ens emportaria a l'idea de Malinowski, que pretenia analitzar les institucionssocials en terminis de satisfacció col·lectiva, considerant cada societat com un sistema tancat i coherent, oposant-se als plantejaments evolucionistes.
Trets caracteristiquics del mètode etnogràfic, l'objecte d'estudi, el plantejament d'un problema o el proces investigació, son apreciables en documentals, en el proces d'investigació, la part mes complexa del mètode etnogràfic, es ben visible elnivells de determinació de participació, partint de la base que la gent diu i fa esta mollejat tant conscientment com inconscientment per la situació social, a traves del documental ens podem introduir en un ambient i establir una participació sense veure'ns influenciats ni identificar amb cap del grup, que pot ser una aula, una empresa o un barri, per posar un exemple.
Les imatges es una facil fontde recoleccio d'imatges, es pot observar en tot moment i de forma clara el contigut de la interacció verbal entre el subjectes i el seu espai d'interacció, tant en el seu treball, amb la familia, amics etc, ja que el subjecte la majoria de vegades, no es comporta de igual manera amb uns o altres subjectes. Una altra forma de recoleccio de informacio pot ser la conducta no verbal, posturas,...
Regístrate para leer el documento completo.